Un bon motiu per anar al gimnàs

L’estiu és l’època per excel·lència per a reflexionar i per a observar més detingudament aspectes en els quals durant l’any, amb les presses, no hi parem atenció.

Fa temps que vaig al gimnàs i tots sabem que fa certa mandra tancar-se en un un lloc ple de màquines i amb molta calor a fer exercici.

Hi ha dos coses que et conviden constantment a no tornar-hi. Primer, els “models contractats” per presumir de músculs que es passegen pel gimnàs sense veure’ls tocar ni una pesa durant l’hora. M’explico. Tendeixo a malpensar que el gimnàs, com a reclam, ens munta una desfilada de cossos esculturals per a vendre’ns que són els millors, que si ets constant aconseguiràs aquelles mides i un llarg etcétera.

Un segon element que et fa replantejar-te l’esgotament físic allí dins és comprovar amb molta decepció que passa el temps i l’únic que has guanyat és una enrabiada i una indignació, ja que estàs igual que el dia que vas arribar, o millor dit, pitjor, perquè ara acumules agulletes per tot el cos.

Ara a l’estiu, començo a trovar tots els incovenients per anar al gimnàs. Que si fa calor i no engeguen l’aire acondicionat. Que t’hipoteca la tarda, sobretot si tens plans, que si l’estiu ha arribat massa d’hora i ja dono la temporada per perduda, etc.

Però com que sóc un home de fe, racional, pacient i sacrificat, sempre busco alguna mena de justificació per calmar una frustració latent: Fer esport per salut. Sempre diuen que la combinació d’una bona alimentació més un exercici diari adequat i continu ens fa estar millor amb nosaltres mateixos. I de moment, em funciona.

Persones grans. Grans persones.

Fer salut com a excusa per anar al gimnàs ja em fa sentir-me bé, però l’altra dia vaig entendrir-me de veure un senyor d’uns 80 anys que feia bicicleta estàtica a la meva vora. Em va remoure la consciència. Comproves que mai és tard per fer qualsevol cosa i encara menys exercici per salut.

L'home gran del gimnàs té voluntat, te il·lusió i el que és millor, no té pressa, ell va fent i viu el moment. Se’l veu content i satisfet. I jo reflexiono i em dic a mi mateix. Calma Rubèn i pren exemple, que aquest senyor sense dir-te res t’està ensenyant molt. I resulta que jo sóc mestre i el que aprèn cada dia coses noves sóc jo.