Depressió vacacional... o post-vacacional?

Benvolguts bloggers!

Ara que comença un nou curs en general (acadèmic, laboral, polític, judicial…) és un bon moment per fer reflexionar al voltant de qüestions que se’ns plantegen a aquestes alçades. Jo posaré per cas, la reincorporació al lloc de treball lligat amb un concepte que actualment sembla que no està gaire de moda: l’optimisme.

Tothom necessita un període de descans i reflexió personal per a oxigenar-se per dins i per fora. Durant l’any consumim molta energia, ens entreguem a les tasques laborals, a les obligacions, a la família, amics i la repetició constant de rutines acaba per causar-nos una fatiga que fa que la nostra productivitat, estat d’ànim i perspectives quedin minvades.

En el meu cas, les vacances m’han servit per a experimentar coses bones, però també coses menys bones, que a mida passen els anys em preocupen. He estat bé durant l’estiu perquè, parlant clar, he fet el que he volgut i he pogut deixar el rellotge i el mòbil a la tauleta de nit. He pogut sortir fins tard sense preocupar-me per llevar-me d’hora i he pogut anar aquí i allà sense cap mena d’angoixa.

Un trencament tan dràstic de la rutina en el meu cas, que no tinc llar pròpia ni he fundat una família, m’ha fet desorganitzar el meu ritme vital fins a tenir un desgavell intern. Jo passo moltes hores a l’escola i ara per ara, tot gira al voltant de la meva feina, família i amics, en aquest ordre. A l’estiu, una d’aquestes potes que equilibra la meva rutina desapareix i llavors em sento coix i en alterar els horaris i no tenir l’escola que “estructuri” el meu planning diari, el caos en el que em sento és evident. Cal dir que enguany no he marxat a cap lloc de vacances i he estat fent feina a casa, bricolatge, pintant, etc. Però com que aquestes tasques les he anat fent quan volia, doncs resulta que al final tenia més ganes de tornar a l’escola que mai. Enguany ha estat un desig més accentuat. Necessito anar pautat i estar ocupat, ja que el temps lliure, a més a més, també et fa pensar més del compte i t’atabales.

He tornat optimista a l’escola, perquè tenia ganes i perquè realment he descansat i he carregat piles. Però en pocs dies les piles l’optimisme topa per moments amb pors, dubtes i pessimisme perquè sabent que l’escola és un engranatge de moltes peces, de vegades aquestes no t’ho posen fàcil i has de lluitar contracorrent. La sort és que altres peces t’ho posen fàcil i és l’optimisme, la paciència, les ganes de treballar i l’empenta el que fan que, en la meva tornada a la rutina, allò positiu superi a allò poc constructiu.

Bon inici de curs 2009-2010!