\\ RuBeN's wOrLd //

2011-10-25T22:51:00.001+02:00

Estic assegut davant l'ordinador i no sé de què parlar concretament. Només tinc un munt de pensaments que aniré exposant de la forma més ordenada possible.

1. El temps. Ja sabeu que cada cop més s'afiança més allò de "El tiempo está loco", "el temps està cambiant" o bé "Això és culpa del canvi climàtic. La veritat és que no estem acostumats a una calor exagerada a començaments/mitjans del mes d'Octubre. Al matí i al vespre hem de posar-nos la "rebequeta", a les hores centrals del dia patim una calor insoportable. Els que agafeu el cotxe al migdia podreu empatizar amb mi i compartir l'olor de plàstic calent i aire més calent encara. Treballar amb calor costa i provoca esvalotament general. Jo, que treballo amb nens ho noto. Cap al migdia no hi ha concentració ni ganes de treballar. Ben normal, evidentment, jo sóc adult i també ho experimento. Esperem un descens de les temperatures aviat.

2. Política/Crisi. La situació que vivim ens aboca a una apatia constant i poca confiança amb allò que ha de venir i tot allò que ens envolta. Tinc la sensació que no sabem la magnitud de la "tragèdia" i si encara haurem de patir més. Probablement sí. Les retallades ens toquen de ple i en àmbits sensibles, com la salut i l'ensenyament, pals de paller de tota societat que té un cert grau de benestar.
Se m'han passat les ganes d'anar a votar. Això em preocupa i hauria de preocupar als que gestionen tot això. Les dretes no ens ajuden als sectors obrers, les esquerres estirant més el braç que la màniga i fent girs de timó cap a la dreta estranys i improvitzats. Els polítics no s'apliquen els ajustos de sou i ni tan sols escolten al ciutadà. Tenim molt a pensar.

3. La sobresaturació d'internet. He acabat empatxant-me de xarxes socials, portals de tele, correus electrònics i altres eines web que tant i tant de temps ens fan perdre davant de la pantalla. Totes les masses fan mal i els facebooks i derivats acaben crean l'efecte rebuig. Jo tinc la sensació que no sóc l'únic que ja no té tantes coses a mirar ni aportar al ciberespai. Continuo com a membre actiu de tot aquest espai, però amb un batec més lent i pausat. Abans, hi havia eufòria i efervescència i en canvi ara, comproves que fins i tot els teus amics tampoc pengen tants comentaris o fan moviments als seus espais a la xarxa.

4. La tele ja no motiva. Jo sempre he estat teleadicte i pensava que amb la TDT tindria un ventall més ampli i variat de propostes, però res més lluny de la realitat. Tot són repeticions de fa mil anys dels "canals mare" (Telecinco i Antena 3 sobretot), telebruixes i telebotigues. Amb franquesa, només miro 4 programes comptats, un d'ells "Telemonegal", de crítica televisiva (Canal Reus TV, diumenge 22.30).

Per avui ja n'hi ha prou! Bona nit!!!

Juliol? Eivissa!

2011-07-27T10:39:00.002+02:00

Estem de vacances i aprofito l'avinentesa per desitjar-vos un bon final de juliol i inici d'agost. Jo marxo a Eivissa a passar uns agradables dies. Necessito gaudir del temps lliure, en bona companyia i viure noves experiències! Ens retrobem ben aviat!

Gener...

2011-01-27T21:32:00.002+01:00

Sort que la Teresa és molt afeccionada als blocs i de tant en tant m'encoratja a fer alguna entrada més al bloc. Confesso que abans tenia ganes d'actualitzar tots espais que regento (blocs, facebooks, fotologs, etc.), però d'un temps ençà no sóc tant constant. Suposo que d'ara en endavant seré més regular, ja que per fi tinc una connexió molt bona i eficaç a internet a casa. Jo per escriure he d'estar còmode i ja sabeu que "com a casa enlloc". Doncs ara, abans d'anar a sopar, i sense cap fil predeterminat escriuré 4 ratlles o les que em surtin. El títol... Gener... Val, això ja pot ser una font d'inspiració.
El mes de gener és més volàtil i fugaç... fins i tot més que el febrer que té alguns dies menys. Fins al 6 de gener el temps sembla que no conti igual que la resta de dies, compres, visites, família, organització... tot això fa que no te n'adonis i et plantis cada día davant el despertador de la tauleta de la nit i et diguis a tu mateix: <<-Doncs sí que ha passat ràpid el dia. Si sembla que era ahir que estava en aquesta mateixa situació!>>.
Gener és un mes amb totes les seves vessants, trista, esperançadora, plena de mites i hem d'intentar salvar tots aquests tòpics com puguem. Trista perquè s'apaguen tots els llums de nadal, les guarnicions hiperbòliques desapareixen amb la conseqüent sensació de buidor. Buidor també de la butxaca, que Déu n'hi do amb els temps que corren! Arriba el gener i no tens més remei que fer mans i mànigues. Esperançadora per totes aquelles promeses que ens fem o projectes que es dibuixen a l'hortizó, que fins a cert punt et donen aire en uns moments de la societat actual en que et sents ofegat per tot arreu, ja siguis jove o siguis gran. Mites, com que el dia 24 de gener, segons un investigador i les seves fórmules matemàtiques, és el pitjor dia de l'any, amb un desanim latent, etc.
I ara que estem tancant el primer mes de l'any, faig balanç. A nivell personal es pot dir que no em puc queixar, les coses segueixen el seu curs i, tot i que hi ha aspectes a millorar, em puc consierar afortunat en aspectes com família, feina, amics i d'altres puntals bàsics de la meva vida. Pel que fa a la societat, cada dia del mes hi ha hagut alguna notícia que ens fa tocar de peus a terra i dir: <<-Senyors, senyores, desenganyem-nos. Aquella "falsa bona vida i prosperitat i d'estirar més el braç que la màniga s'ha acabat">>. Som el país que som i la conjuntura actual no ha fet res més que posar-nos a tots al nostre lloc. El que passa és que no veig tan clar que la gent vulgui renunciar al tren de vida que portava fins fa vora 3 anys. Aneu als restaurants i certes botigues i ho comprovareu!

En fi, esperem que el febrer ens apugi els ànims a tots plegats i per posar la primera pedra us convido a que participeu de les Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que enguany celebren festa grossa (28 de gener al 6 de febrer).

Si voleu fer un tastet previ del Carnaval 2011, a Salou, el proper 5 de febrer podreu gaudir del Cós Blanc, als carrers Ciutat de Reus i Barcelona. Jo no m'ho perdré! Salut!

Sexualidad 2.0

2010-09-12T03:29:00.002+02:00

CÓMO EXPLICAR EL NACIMIENTO DE UN NIÑ@ EN EL SIGLO XXI?

Que si las abejas, las flores, la semilla en la
tierra... Eso está desfasado!

SEAMOS MODERNOS!

Un bonito día, un hijo le pregunta a su padre:

- Papá, cómo nací yo?
- Muy bien hijo, algun día debíamos hablar de esto y te voy a explicar
lo que debes saber:

Un dia, Papá y Mamá se conectaron a Facebook. Papá le mandó a Mamá un e-mail para verse en un cybercafé.
Descubrieron que tenían muchas cosas en común y se entendían muy bien. Papá y Mamá decidieron, entonces, compartir sus archivos. Se metieron, disimuladamente, en el W.C y Papá introdujo su Pendrive en el puerto USB de Mamá. Cuando empezaron a descargarse los archivos, se dieron cuenta de que no
tenían Firewall. Era ya muy tarde para cancelar la descarga e imposible de borrar los archivos.
Así es, que a los nueve meses... Apareció un VIRUS! XD

Mudances....

2010-08-31T17:19:00.003+02:00

Aquest post va dedicat a la Teresa de l’escola, que m’anima a no deixar morir aquest espai.

Estem a l’estiu, fa calor i em ve de gust parlar d’una experiència que tots hem viscut d’aprop: les mudances de pis, trasllats, canvis o com vulgueu anomenar.

La majoria dels que em coneixeu sabeu que fa relativament poc he canviat de casa. Ep! He marxat amb la resta de la família, no us espantéssiu pas! El meu rellotge de l’abandonament del niu familiar encara no s’ha despertat! He fet el salt des de Reus a Castellvell del Camp, un poble de la vora.

Us enfocaré el meu trasllat des de la vessant curiosa, divertida o ingènua. No tots hem nascut ensinistrats com el senyor de “Bricomanía”.

Tot comença amb l’embalatge del menàge, estris o roba dels armaris. Senyor! Sempre t’havies pensat que el teu pis era normal, ni massa gran ni massa petit i fins i tot, te n’orgullies que no acumulaves massa andròmines. Fals! Quan obres un armari, comences a posar quatre peces de roba en capses i veus que l’armari ni tan sols s’ha vist afectat. Llavors penses: -Aquí tindrem feina! :-D

Aquest procés de “fer caixes”, millor no el feu en hores de calor intensa si no voleu morir d’un cop de calor. Jo penso que és la part més estressant abans d’abandonar la casa. No saps mai què posar a cada capsa. De vegades tens dubtes existencials davant d’aquell objecte que consideres prescindibles però tanmateix et resisteixes a llençar perquè, sense saber com, ha estat acumulant pols des de temps immemorials. Al final, de cada 5 objectes que tenies pensat llençar, 3 se salven. Amb permís d'una amiga us explico una anècdota del seu trasllat. Com que la distància entre el pis antic i el nou era només dos blocs més avall, no van fer servir ni camions, ni furgonetes... van anar al Dia Supermercados i van demanar uns carretons per posar les coses petites, hahahaha!!!

El que més enrabia és quan ja tens la capsa tancada te n’adones que t’has deixat d’incloure alguna rucada i llavors no et queda més remei que tornar a obrir la caixa que sembla un búnquer de cel·lo.

Quan ja hem buidat l’habitació, queda desmuntar els mobles i armaris. I ja comencen els problemes, ja que mai tenim les eines necessàries o bé el senyor o senyora que els va muntar es va curar en salut i més que apretar els cargols, els va fusionar amb la fusta.

Les sorpreses arriben quan retires els mobles o quadres de la seva posició inicial. Descobreixes que s’ha creat tot un ecosistema allí. Pols i mes pols, teranyines, humitats i taques diverses i és clar, si tens algun forani a casa, t’apresses a netejar-ho per a que no el titllin de “marrano”.

Un cop has passat una altra etapa crítica de la mudança: carregar i descarregar de la furgoneta, camió, cotxe, carro, etc., comença la segona fase: Muntar de nou els mobles i reomplir-los amb els continguts de mil capses que t’estorben per tot arreu.

Canviar-se de casa serveix per adonar-te que allò que et quedava perfecte i a mida a l’altre habitatge no hi ha manera d’embotir-ho en el nou. Els mobles no encaixen a l’habitació! Has de començar a fer nyaps i afegits- El que era un moble de 3 moduls per al menjador s’acaba transformant en 3 mòduls independents: un al menjador, un al despatx i l’altre al passadís per que ja no et queda cap lloc disponible.

Les instal·lacions són un altre maldecap: Endolls que queden tapats, reixetes de l’aire condicionat que també queden ocultes, on necessites un endoll no n’hi ha cap, hi ha un clau en un lloc on no hi cap cap quadre...

Les cortines mereixen un capítol a banda perquè sempre he pensat que els arquitectes podrien dissenyar les finestres d’un tamany estàndard i així les cortines podrien servir d’un pis a l’altre.

De manera més breu us faig cinc cèntims del drama d’instal·lar-se a la nova llar:

* No saps on col·locar els quadres o els claus que hi ha a la paret no et serveixen.

* Alguns dels mobles no peguen ni amb cola un cop estan instal·lats (estils diferents).

* Coses que es trenquen (En un trasllat és d'allò més normal).

* El que busques no ho trobes i el que trobes no és pas el que busques (capses mal catalogades).

* Acostumar-se a l’habitació, és a dir, a no sentir-te estrany cada matí quan et despertes.

* Burocràcia: Trucar o enviar mails a bancs, caixes, organismes diversos, amics, família... a fi que la correspondència vagi a parar a l’antic domicili.

* No tenir línia de telèfon ni internet per extensió (Sort de les xarxes mòbils).

* I així un llàrg etcétera. Us animo a que m'expliqueu les vostres batalletes de trasllat.

2010-06-14T19:22:00.003+02:00

Benvolguts/des amants del teatre,

Des de Llop's Teatre SF/87 us volem convidar a l'estrena de la nostra obra "Trenta" el proper diumenge, a les 19.00 h., a la Sala Sta. Llúcia de Reus (Raval Robuster, 34).

SINOPSI

L'Andreu fa trenta anys. I està angoixat. Està en crisi. Però no és la crisi dels trenta. De fet, ell no hi creu, en la crisi dels trenta. L'Andreu està angoixat perquè la gent que l'envolta (els amics, la nòvia, els pares...) sembla que s'ha entestat a capgirar-li la vida. I això et pot passar en qualsevol moment, no cal que sigui el teu aniversari.

L'Andreu sap escoltar. No tothom en sap. Parlar sovint és fàcil: escoltar no tant. I la gent que confia en l'Andreu se n'aprofiten. Però a ell, ara que està en crisi, qui dimonis l'escolta? A qui li ha d'explicar, ell, les seves angoixes? Potser al públic, que -en principi- no fugirà, no canviarà de tema, està atrapat, condemnat a escoltar-lo...

Aquesta comèdia, d'una banda, pretén ser un petit homenatge a aquells que saben escoltar, a aquells que hi són quan els necessitem i ens escolten, ens deixen parlar, sense canviar de tema a la mínima pausa que fem per respirar. Un homenatge a aquella persona que tots, algun cop, hem utilitzat per abocar allò que ens coïa a dins. Un amic, un exnòvio, un fill, una mare, una psicoanalista, un espectador..., tant se val. I, d'una altra banda, també pretén servir d'advertència: hauríem de triar amb cura el moment i la persona que volem que ens escolti: si li tenim tanta confiança, qui sap si allò que li expliquem no l'afectarà més del compte...

Ja ho deia Billy Wilder: de vegades, més que no pas un fet, és més interessant mostrar-ne les conseqüències, d'aquell fet. Podríem dir que aquesta és una comèdia de conseqüències, les conseqüències de no saber controlar les nostres “íntimes loquacitats”.

Espectacle gratuït. Es recomana estar a la sala 15 min abans.

Llop's Teatre SF/87

Una carrera de fons, una aturada forçosa

2010-02-26T00:18:00.003+01:00

El cos és intel·ligent. O això diuen... La veritat és que “fer repòs” aquests dies a casa m’han servit per fer reflexions. Algunes es podran aprofitar aquí. D’altres me les guardaré, tampoc és necessari evocar aquí totes les “misèries”, hehe!!!

Les coses, els fets i les situacions no arriben perquè sí. Jo feia dies que arrossegava una mica de tot: constipat pre i post carnavalenc, cansament de meitat de trimestre, mal de queixal i una olla barrejada de desgana que el meu cos s’ha encarregat de remeiar.

El cos ha dit prou i després d’una bona esbandida d’estómac que m’ha deixat, com dirien els meus parents “pa’l arrastre”, he tornat a prendre una mica d’aire, una mica més de motivació i una mica més d’energia per aquesta carrera de fons que pot ser la vida laboral i la mateixa vida personal. Una carrera de fons, que té les seves etapes o relleus, als que jo anomeno cursos. La veritat és que el relleu actual està costant una mica més del compte i això acaba passant factura d’una manera o una altra.

Avui és el primer dia que he tingut esma d’aixecar-me a fer “alguna cosa de profit”. I he pensat. Posa tot allò que t’ha aportat quedar-te a casa mentre el món “segueix girant”. La veritat és que sí que tens una sensació que tot segueix igual. Darrera els vidres veus la gent que va i que ve, la televisió segueix igual... de malament, la gent de casa entra i surt i, de tant en tant fa memòria que hi ha algú allí que, involuntàriament, “ha baixat del carro”.

He experimentat moltes sensacions aquest període intra-setmanal a casa: cansament, avorriment, tranquil·litat, complex d’inferioritat, relax... Cansament perquè “contra menys coses faig menys ganes tinc de fer-ne cap”. De fet, estan amb la panxa regirada i el cos adolorit de la sotragada no tens ganes de ballar tangos, precisament.

L’avorriment del malalt també és evident. Del llit al sofà i poca cosa més. Només tinc ganes d’entreteniment d’aquell de no pensar. I la cosa està malment. M’he sentit com una “maruja total” veient els típics programes de les mestresses de casa. Sense comentaris.

La ràdio és l’única enamorada meva que m’entreté i no m’exigeix massa esforç. Tapadet i estirat còmodament al llit m’entreté, m’informà i m’evadeix.

M’he sentit una mica “desvalgut” ja que un malalt entra en una dinàmica de “fer mala cara” i els altres de “plànyer-lo” i de sobreprotegir-lo i donar-li tot fet. Fins que et canses i dius: -Tinc passa de panxa, no sóc manco!.

I de valoracions positives extreure’m que fer aquesta “aturada forçosa” et permet situar les idees i ordenar el calaix de la ment, que a aquestes alçades pot estar ja molt desendreçat. A més, analitzes com està anant tot el que fas i ho relativitzes menys negativament i abordes tot allò que vindrà des d’una perspectiva “de reiniciar la ruta” que, almenys a mi em funciona, ja que penses que tens una part del “relleu anual” fet i que allò que ens queda per fer ara per ara és molt menys del que ja hem fet. Què us hi jugueu a que la setmana que ve em torno a estressar? Segurament: Tinc sortida d’estudi i avaluació. Però, com que he tingut tant de temps per pensar a casa ja m’he mentalitzat de la millor manera possible: M'aplicaré el lema...

Viu la vida, que només en tens una i no se sap què pot passar demà! :-)

Preparant La Passió 2010...

2010-01-31T23:14:00.005+01:00

‘La Passió de Reus’ és l’espectacle més ambiciós que la companyia Llop’s Teatre SF/87 porta a terme. Compta amb un text que fuig de sentimentalismes innecessaris, una escenografia contemporània, una acurada il·luminació i amb la participació de més de dos-cents actors. A més, gaudeix de música en directe i orquestra pròpies.

Els inicis de la nostra ‘Passió’ es remunten a l’any 1997 quan membres de la companyia van observar que arreu de Catalunya es representaven les populars passions i a Reus, hi mancava aquesta iniciativa. L’any 1998 es va estrenar per primera vegada a la nostra ciutat al Teatre Bartrina. Per raons d’aforament, a partir de 2002 ‘La Passió de Reus’ es va traslladar al Teatre Fortuny.

Des de la seva estrena, la ‘Passió’ ha estat representada any rere any donant el tret de sortida a la Setmana Santa reusenca.

Més info:

http://www.llopsteatre.com/

http://www.lapassiodereus.com/

http://www.tinet.cat/~llops/

A Facebook, grup "Amics de La Passió de Reus":

http://www.facebook.com/group.php?gid=122459300006&ref=ts

Ui, quin fred!

2010-01-08T19:05:00.003+01:00

BONES FESTES

2009-12-22T22:42:00.001+01:00

FELIÇ 2010!

Unes imatges del mes de novembre...

2009-11-08T17:55:00.002+01:00

No hi ha massa ganes d'escriure i com que diuen que "Una imatge val més que mil paraules", doncs en faré cas.

En resum, he fet fotos d'alguns carrers de Reus que ja llueixen l'enllumenat de Nadal. Ens mengem les castanyes amb la mirada posada a les festes nadalenques. No hi ha treva consumista, tot i la crisi. Això sí, llums amb tecnologia LED, que consumeix molt menys!

He posat unes fotos del cel tardorenc que es veu des de la meva classe. Espero que us agradin.

Us prometo que escriuré alguna cosa més la propera vegada, si els constipats i les grips ens ho permeten! ;-)

Les reflexions de ser mestre

2009-10-18T21:29:00.003+02:00

És un diumenge a la tarda, com qualsevol altre, rutinari i tediós i posant la perspectiva en demà se’m fa una muntanya. No em vull enfrentar a la feina per fer, a la responsabilitar de planificar la setmana que truca a la porta. Rebusco a la meva motxilla. Em surten uns quants papers arrugats. No sé que són. Me’ls miro amb deteniment. Ah, sí! La meva cara esbossa un somriure: Són unes cartes de disculpa que la mestra de 3r A els va fer escriure per reflexionar el mal comportament d’una sessió de Medi poc afortunada.

Els nens són tan planers. Estic parlant de nens i nenes de 8 anys. Són moguts, falta una mica de tot en el creixement d’aquests futurs ciutadans i clar, durant el “poliment” sorgeixen friccions. M’enfado i penso què hi ha quelcom que falla. Dec ser jo, deu ser el model educatiu que jo represento, els pares, la societat... No sé. Tan se val, m’ofusco de no poder la classe. I m’ofusca haver de dir a la mestra de 3r que els seus nens i nenes no es porten bé.

Una sessió de Medi té la culpa d’aquesta reflexió. Com a conseqüència d’un mal comportament, la tutora els “obliga” a fer una carta de disculpa, com a eina de reflexió. I em sembla perfecte, perquè individualment cada alumne a casa seva, pensa i aboca sobre el paper coses que potser no diria en públic.

Hi ha alumnes que no posen cap mena de pega quan han de demanar disculpes, malgrat que siguin víctimes de la col·lectivitat que, injustament els afecta. Però, n’hi ha d’altres que són més “individualistes” i veuen el “càstig” grupal com un atac al seu ego personal. Tot això ve perquè una nena, dins d’un comentari va colar aquesta frase: “... la Judit ens va obligar”. Em vaig quedar estupefacte i tota la classe va ser testimoni del meu enuig o més ben dit, decepció. El silenci que va córrer per la classe feia temps que el buscava per fer la meva sessió de Medi, vés quina cosa. Els vaig explicar no sé quantes coses relacionades amb l’entorn de “fer les coses de cor i perquè un vol, ja que si no, no valen per res”.

Ara, passats uns dies, i llegint les notes de disculpa veig unes reflexions molt encertades, que em sorprenen positivament (llàstima que només siguin sobre paper). Penso que el camí que els està formant com a persones s’està forjant poc a poc, però suposo que ferm. M’adono que els alumnes (i en especial aquests dos grups de 3r que tinc enguany) són més intel·ligents, reflexius i “esponges” del què sembla. Seguiré mirant-me cada alumne amb deteniment, amb les “ulleres psicològiques” que aquell company professor de la URV ens explicava a Psicologia de la Instrucció.

Depressió vacacional... o post-vacacional?

2009-09-11T21:14:00.002+02:00

Benvolguts bloggers!

Ara que comença un nou curs en general (acadèmic, laboral, polític, judicial…) és un bon moment per fer reflexionar al voltant de qüestions que se’ns plantegen a aquestes alçades. Jo posaré per cas, la reincorporació al lloc de treball lligat amb un concepte que actualment sembla que no està gaire de moda: l’optimisme.

Tothom necessita un període de descans i reflexió personal per a oxigenar-se per dins i per fora. Durant l’any consumim molta energia, ens entreguem a les tasques laborals, a les obligacions, a la família, amics i la repetició constant de rutines acaba per causar-nos una fatiga que fa que la nostra productivitat, estat d’ànim i perspectives quedin minvades.

En el meu cas, les vacances m’han servit per a experimentar coses bones, però també coses menys bones, que a mida passen els anys em preocupen. He estat bé durant l’estiu perquè, parlant clar, he fet el que he volgut i he pogut deixar el rellotge i el mòbil a la tauleta de nit. He pogut sortir fins tard sense preocupar-me per llevar-me d’hora i he pogut anar aquí i allà sense cap mena d’angoixa.

Un trencament tan dràstic de la rutina en el meu cas, que no tinc llar pròpia ni he fundat una família, m’ha fet desorganitzar el meu ritme vital fins a tenir un desgavell intern. Jo passo moltes hores a l’escola i ara per ara, tot gira al voltant de la meva feina, família i amics, en aquest ordre. A l’estiu, una d’aquestes potes que equilibra la meva rutina desapareix i llavors em sento coix i en alterar els horaris i no tenir l’escola que “estructuri” el meu planning diari, el caos en el que em sento és evident. Cal dir que enguany no he marxat a cap lloc de vacances i he estat fent feina a casa, bricolatge, pintant, etc. Però com que aquestes tasques les he anat fent quan volia, doncs resulta que al final tenia més ganes de tornar a l’escola que mai. Enguany ha estat un desig més accentuat. Necessito anar pautat i estar ocupat, ja que el temps lliure, a més a més, també et fa pensar més del compte i t’atabales.

He tornat optimista a l’escola, perquè tenia ganes i perquè realment he descansat i he carregat piles. Però en pocs dies les piles l’optimisme topa per moments amb pors, dubtes i pessimisme perquè sabent que l’escola és un engranatge de moltes peces, de vegades aquestes no t’ho posen fàcil i has de lluitar contracorrent. La sort és que altres peces t’ho posen fàcil i és l’optimisme, la paciència, les ganes de treballar i l’empenta el que fan que, en la meva tornada a la rutina, allò positiu superi a allò poc constructiu.

Bon inici de curs 2009-2010!

2009-07-05T11:37:00.002+02:00

Un bon motiu per anar al gimnàs

L’estiu és l’època per excel·lència per a reflexionar i per a observar més detingudament aspectes en els quals durant l’any, amb les presses, no hi parem atenció.

Fa temps que vaig al gimnàs i tots sabem que fa certa mandra tancar-se en un un lloc ple de màquines i amb molta calor a fer exercici.

Hi ha dos coses que et conviden constantment a no tornar-hi. Primer, els “models contractats” per presumir de músculs que es passegen pel gimnàs sense veure’ls tocar ni una pesa durant l’hora. M’explico. Tendeixo a malpensar que el gimnàs, com a reclam, ens munta una desfilada de cossos esculturals per a vendre’ns que són els millors, que si ets constant aconseguiràs aquelles mides i un llarg etcétera.

Un segon element que et fa replantejar-te l’esgotament físic allí dins és comprovar amb molta decepció que passa el temps i l’únic que has guanyat és una enrabiada i una indignació, ja que estàs igual que el dia que vas arribar, o millor dit, pitjor, perquè ara acumules agulletes per tot el cos.

Ara a l’estiu, començo a trovar tots els incovenients per anar al gimnàs. Que si fa calor i no engeguen l’aire acondicionat. Que t’hipoteca la tarda, sobretot si tens plans, que si l’estiu ha arribat massa d’hora i ja dono la temporada per perduda, etc.

Però com que sóc un home de fe, racional, pacient i sacrificat, sempre busco alguna mena de justificació per calmar una frustració latent: Fer esport per salut. Sempre diuen que la combinació d’una bona alimentació més un exercici diari adequat i continu ens fa estar millor amb nosaltres mateixos. I de moment, em funciona.

Persones grans. Grans persones.

Fer salut com a excusa per anar al gimnàs ja em fa sentir-me bé, però l’altra dia vaig entendrir-me de veure un senyor d’uns 80 anys que feia bicicleta estàtica a la meva vora. Em va remoure la consciència. Comproves que mai és tard per fer qualsevol cosa i encara menys exercici per salut.

L'home gran del gimnàs té voluntat, te il·lusió i el que és millor, no té pressa, ell va fent i viu el moment. Se’l veu content i satisfet. I jo reflexiono i em dic a mi mateix. Calma Rubèn i pren exemple, que aquest senyor sense dir-te res t’està ensenyant molt. I resulta que jo sóc mestre i el que aprèn cada dia coses noves sóc jo.

L’experiència OT: una altra manera de viure un concert

2009-06-21T17:49:00.007+02:00

Els que em coneixeu, sabeu que la televisió és una de les meves passions, tant pel que fa als continguts com també per la forma. Per això, quan se’m va donar l’oportunitat d’anar a uns dels majors xous televisius (deixant a banda les qualitats artístiques i tal...) em vaig emocionar, perquè trepitjar l’estudi 1 de Teuve (Distribuïdora audiovisual que lloga platós a Gestmusic) és molt més que anar a veure “com es fa la tele”.

La idea d’anar a OT 2009 sorgeix a través de Facebook, gran aparador d’idees i suggerències on, a través d’un amic vaig poder contactar amb un noi que portava una mena de Club de Fans del Maxi, un dels concursants que és de Reus.

Un cop establert el contacte vaig haver de sondejar qui volia venir amb mi i, us he de dir que em pensava que causaria més impacte que el que realment va tenir, ja que gent que m’esperava que vingués em va dir que no i gent amb qui realment no comptava va pujar a l’autobús “triunfero”.

Anar a OT va ser, en la Gala 4 l’excusa per trobar-me amb gent maca que feia temps que no veia i que els aprecio molt, com la Bea i el Dani, amb els quals m’ho vaig passar molt bé. I també estic content d’haver animat l’Artur amb una experiència d’aquest tipus. També vaig conèixer un grup de d’amics molt macos tots ells, encapçalats per un altre Dani, al qual li tinc un apreci molt gran per afinitat labora, jeje!!!

Per confirmar que vas a la gala, el contacte em va exigir Nom, Cognoms, DNI, Data de naixement i e-mails de contacte, total, per arribar al plató i que amb prou feines et demanin el DNI (Només ho feien de tant en tant i fent la vista grossa).

Per a la Gala 4 se’ns va citar a l’estació de busos de Reus a les 19.30, una mica més tard de l’habitual perquè s’intuïa que havent-hi la Final de la Champions, el programa començaria un cop el partit estigués finiquitat. Com així va ser...

19.45, l’Abraham (organitzador) va donar el vist-i-plau al bus gran i ell se’n va anar amb un micro-bus, amb la jet set, jaja (Llegeixis un tal Edgar, un tal Joel, jajaja!!!).

El trajecte no dura gaire més d’una hora, ja que el plató està al Baix Llobregat, abans d’entrar a la capital catalana. Quan arribem a l’alçada de TV3, que la veieu a la dreta, amb el cub aquell que gira a la teulada, doncs vam agafar aquella sortida i vam creuar l’autopista.Just creuar arribem al municipi de Sant Just Desvern i tot seguit un polígon industrial molt cutre, desgavellat, caòtic i on s’allotgen les empreses més antagòniques: platós de TV al costat de naus de serralleria, neveres industrials, etc. Creuem el polígon paral·lels al Trambaix, fins que definitivament ens endinsem en els carrers del poligon, més estrets i amb pendent. Al fons d’un dels carrers, ja s’intueix el plató d’OT, perquè és més alt que la resta (12 m d’alçada), per les conduccions de l’aire acondicionat del plató (fa molta calor) i per les antenes i sistemes de comunicació que el rodegen.

Dins l’autobús es veu gent al carrer, junt a la porta d’accés on hi ha la Duana. Es poca gent perquè hi ha futbol. Vam estar tranquils i amples, això sí, jejeje!!!

Per mi va ser emocionant veure l’edifici d’accés al plató, una estructura de vidre i ferro moderna amb unes reixes que denoten que allí alguna cosa important passa. La cua era llargueta i a la Duana ens van donar un tiquet per uns sortejos d’entrades per la final. Després vam veure que només sortien els tiquets vermells i de xifres de més de 800 i nosaltres teniem els tiquets taronja i amb xifres que començaven pel 300. Una frustració, jeje!!!

Entrar al plató no és arribar i encabir-te allí. Va per passos. Passada l’aduana t’esperés a que et donin la bossa del refrigeri/sopar. En aquest període vam veure arribar algun famós com el Kike Santander (Ex director de l’Academia) i productor de discos mexicà del Bisbal). I esclar, tots vam xisclar com si tinguessim 15 anyets, però crec que va ser fruit de la inèrcia, jejeje!!!

La setmana següent, a mode d’incís va coincidir que mentre esperàvem va venir el bus amb els concursants i també va haver-hi intercanvi des de lluny de salutacions.

Avança la primera fase de la fila i ens donen el refrigeri que incloïa un sandvitx de pernil dolç i formatge envasat, una ampolla d’aigua i una bossa petita de patates. Amb això vam avançar a la segona fase, al lateral exterior del plató on estan les oficines, desptaxos i la redacció. Vam veure entre les finestres al Risto i vam cridar perque saludés i finalment, tot s’ha de dir, va ser molt amable ens va saludar. Resumiré dient que Risto és molt amable quan no hi ha una càmera i un borde quan li diuen “Estamos en el aire”.

Temps de lavabo entrant a la tercera fase de la fila. Son uns lavabos d’aquells de les obres, de plàstic i tal, en els jardins annexos al plató. Unes cues impressionants. Recomanen evaquar abans perquè durant les pauses, no sol donar massa temps (Som 1.600 persones per a 4 lavabos!!!).

Fer fotos o grabar amb el mòbil és perill de mort, però com podeu comprovar alguna cosa vam poder fer, no sense la reganyina pertinent del segurata, jaja!!!

Fase 4: entrem a la nau annexa al plató que serveix de magatzem de decorats, trastos i accés a camerinos i sales d’espera. Allí ens van donar pizza i la veritat és que estava bona. L’ambient a mida ens acostàvem a la porta d’accés a l’estudi era una bogeria, ja que a banda de l’alegria i l’eufòria entrar en aquell indret, hi havia futbol a les pantalles i la gent s’engrescava.

Vaig entrar al plató juntament amb els amics amb una bocanada d’aire fresc i dient: “Ja som aquí!!!!!” Primera sensació: Es veu més petit que a la tele!!! Evident. A la tele, per a fer plans generals del plató usen grans angulars per a les 3 càmeres grua (aquelles que tenen un braç molt llarg i agafen molta alçada), de manera que sembla molt gran tot, quan realment només són 1.850 m2, un dels platós més grans d’Espanya (exceptuant l’estudi 1 dels Estudis Buñuel de TVE on es feia el Grand Prix).

Allò semblava una trobada futbolera, ja que a l’escenari havien ajuntat les pantalles de plasma mòbils i podíem seguir el partit, a més, les pantalles de LED’s dels laterals de les grades eren de color blau-grana, jajaja!!! El regidor anava amb una samarreta del Barça, gent a les grades amb banderes, jajaja!!!

Semblava una festa de futbol en comptes d’un plató destinat a música en directe. L’animador mereix una menció especial. Es aquell persontage exhaltat, que porta Red Bulls per un tub, per no dir una altra cosa ¬¬ i que et diu com t’has de comportat, et diu quan aplaudir, anima a la gent a les pauses amb comentaris divertits (no sempre, jeje) i que pot arribar a ser una mica pesat. Però entenem que cal animar al públic i que no s’avorreixi durant les llargues estones prèvies a la grabació o durant els anuncis. A mi em recordava a un persontge de pel·lícula almodovariana, jeje!!

La tele per dintre és caòtica, gent muntant coses, càmeres, llums, gent fent proves, moltíssimes càmeres, un sostre altíssim ple de passarel·les d’il·luminació, els músics, els ballarins, el jurat, el públic que costa moltíssim de col·locar, etc. I mentrestant, naltros asseguts a terra, xerrant... perquè aquell dia havia molt forats al foso (espai central del plató on la gent està dreta).

Uns minuts abans de començar es va fer un sorteig de productes del programa i entrades per a la final del juliol i no ens va tocar res L

A mida s’acosta l’hora d’inici a les pantalles del plató ja es visualitza un fragment congelat de la introducció del programa, allò que posa “Telecinco presenta...” amb la típica musiqueta. Això vol dir que en dos minuts a l’aire.

El bategar del programa s’accelera i jo n’era conscient. Els regidors donen les últimes ordres pels seus auriculars. Les 3 grues assagen alguns plans generals bonics del plató, els ballarins ja estan als seus llocs repassant alguns exercicis o moviments que no acaben d’assimilar.

Falten 4 minuts i entre el jurat fent esclatar d’alegria al públic que estàvem allí, sobretot pel fet de saludar i veure al gran Risto. Em quedo observant a Risto i us puc dir a mode de resum, que és més bo i més amable del que sembla. Es cortés amb el públic i manté bona relació amb els membres del jurat encara que no ho sembli.

El regidor crida: “1 minuuuuuuuut” i tothom corre a les seves posicions o racons. Es una maquinària perfectament engrassada, tothom sap on va. La il·luminació, els efectes de llum i el so es posen en marxa. Tot està a punt....

3, 2, 1... comença el programa amb la sintonia que acaba amb el primer pla general del plató el qual es mostra eufòric a la gent de casa. Surt Jesús i tot va succeint-se amb normalitat, tal i com podeu veure-ho a casa. L’única diferència és que et perds detalls perquè el so de plató, sobretot quan hi ha converses és molt fluix i si el públic s’engresca se sent encara menys.

A les pauses de publiciat el programa dorm, és a dir, la il·luminació es redueix a mínims i el jurat, ballarins i concursants es retiren a les sales annexes al plató a descansar i repassar aspectes tècnics. L’animador ens alliçona graciosament i ens distreu les pauses llargues. Sol criticar que la gent saludi a càmera, jajaja, com vaig fer jo, que no ens repartíssim bé pel foso, quan sí i quan no podem animar o cridar, etc.

Les actuacions en directe estan molt bé. Sembla que estigués en un concert. Molt bé. Tot i que el millor moment són les nominacions, ja que pots veure en directe la reacció del públic, de tots els concursants i no només d’allò que en aquell moment vol el realitzador... La llàstima és que s’escolta fluixet i no gaudeixes de les “ristades” com a casa, jeje!!!

Les nominacions és un procés llarg, llent, eufòric i entretallar per una pausa de publicitat. És vora la 1 de la matinada i la gent comença a estar cansada. Massa hores de peu fan estralls a les cames i als genolls. Però les nominacions segueixes i només per veure els “disbarats” del Risto i riure una estona més ja val la pena.

1.25, sintonia final del programa i tancada de llums. El plató s’adorm, mentre que de forma més o menys ordenada anem sortint tota la penya del foso. Els de les grades s’hauran d’esperar una mica més.

Anàvem amb un autobús organitzat per gent que venia a donar suport al Maxi, que és de Reus, però malauradament tornarà a estar nominat. Marxem una mica decebuts, però ja han dit que la setmana que ve hi haurà un nou bus per animar-lo.

Sortint del plató, pel magatzem adjacent, veiem els ballarins/es que surten del camerino de cambiar-se i és el moment per fer-se alguna foto amb ells. Nosaltres ens la vam fer a la gala següent.

Ens donen un gelat i una gorra de regal i sortim als jardins que rodegen el plató mentre comentem l’última jugada, fem cua per anar al lavabo i ens unim amb la gent del nostre bus. Estem cansats, però contents. A fora resta immòbil i tapadet el Fiat Bravo que cada setmana s’emporta el concursant expulsat. Sempre és el mateix cotxe, que entra i surt per la porta de l’escenari, jeje!!!

Com a curiositat diré que als jardins del plató hi ha un edifici que és la seu de Canal Català TV, aquella xarxa de TVs locals, que també té Canal Català Tarragona. Aquí tenen els serveis informatius i la seu general i la continuïtat del canal, des d’on llacen totes les senyals i connecten totes les emissores associades.

1.35, després de veure algun famós sortint per la porta principal, l’entrada dels VIP’s, l’accés “oficial” per als convidats, anem a l’autobús i passem per davant del plató de Crónicas Marcianas (ara era La Tribu o abans Channel nº 4...) i del mini-plató de Buenafuente. Sí, en aquest polígon de Sant Just, entre les naus destartalades i velles hi anem trobant platós de programes que es fan a casa nostra. També s’hi graba el programa 20P de Josep Lobató, de Cuatro.

A partir d’aquí van venir dues gales més, que les puc resumir dient que cada cop s’hi va afegir més gent al públic i que vam poder saludar al Ramoncín, cosa que ens va permetre comprovar que encara queda algun famós amb un tracte amable.

Vaig prometre aquesta crònica al Dani ja l’he fet. Au, doneu les vostres opinions al voltant del que pot arribar a ser el món de la tele vist des de dins.

Abraçades a tothom i especialment als amics i amigues que m'han acompanyat aquestes tres setmanes de OTmania!!!

Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar

2009-05-03T13:30:00.001+02:00

Hola a tothom!

Després d’uns dies sense massa motius per actualitzar, avui m’he animat a fer-vos partíceps de la meva satisfacció d’haver anat al Festival Nacional de Grups de Teatre Amateur de Pineda de Mar, al Maresme.

Cada any, en aquesta població costera, que ens podria recordar una barreja de Salou, Cambrils i algun poblet de la Costa Brava, s’organitza una trobada on, tots els grups aporten el seu granet de sorra en forma d’espectacle. Els diferents espais (Auditori, Casa de Cultura, Teatre, carrer...) van acollint muntatges de tot tipus.

La nostra companyia, Llop’s Teatre SF/87 vam readaptar una obra de format mitjà (dura 1 hora), que ens fa un recull de la vida del rector i també excel•lent poeta Francesc Vicent Garcia, aquell qui tothom acabarà anomenant “El Rector de Vallfogona”. Garcia no era un Rector a l’ús, sinó un versificador ocurrent i amb força enginy a l’hora d’escriure poesia, una poesia que tracta de la vida mateixa amb un to sarcàstic i irònic.

L’aventura de l’ascens a Pineda de Mar (a 160 km de Reus) va començar per mi el dijous a la tarda. No us negaré que per a disfrutar de 3 dies de mini-vacances hagi hagut de passar mil i una històries, jaja!!

El matí del dijous vaig aprofitar per fer la maleta i per comprar un telèfon mòbil a ma mare. Vaig baixar a Tarragona perquè conec al Jordi i sempre diem allò de “si a l’hora de comprar podem ajudar un amic, doncs no aniré a la competència”. Però resulta que l’ordinador que registra tots els tràmits de l’alta del mòbil estava saturat i vaig haver de tornar a la tarda i ja vaig haver de fer-ho tot corrents.

Havent dinat, vaig tornar a Tarragona a recollir el mòbil i em vaig trobar dos amics i vam muntar un jaleo a la botiga. Quins farts de riure, jaja!!! Pobre Jordi, que ens estava atenent. Allò era com de pel•lícula de l’Almodóvar, jojojo!!!

En fi, a les 19.15 h vaig arribar al Cole Pare Manyanet, el nostre punt de trobada, on vaig recollir la Natàlia, el Thais i el Jaume i som-hi, cap a l’autopista. El Jaume va portar un GPS però em vaig atabalar i allò deia lo que li donava la gana. A sobre, a mig camí vam agafar un autèntic diluvi. Entre que ja era fosc i la cortina d’aigua no veiem res.

Vam arribar a Pineda de Mar passades les 10 de la nit, després de rebuscar l’hotel. Vam entrar al menjador i només havia les persones del nostre grup i una colla de cambrers que ens miraven amb mala cara per les hores que eren. S’entén perfectament que fan sessions maratonianes, però el client no ho hauria de pagar.

L’hotel era de 3 estrelles, però jo penso que una de les estrelles estava pegada posteriorment amb cel·lo perquè era una mica cutre i just en el menjar. La neteja tenia un passe, però no havia sabó a les dutxes, la tele es facturava a banda, el menjar sempre era el mateix, etc.

El divendres va ser el dia que actuàvem. El dia va començar molt plujós. A les 11.30h ens tocava actuar a l’Auditori de Can Comas i de mica en mica ens vam posar en solfa. Però els problemes no van trigar a arribar. A un espai limitadíssim es fa afegir que el camió que ens portava el decorat es va espatllar a Tarragona i el personal no va arribar a temps i vam haver de solucionar el tema de la taula i la cadira del rector anant a demanar algo que ens pogués solucionar la papeleta. La potència de la sala no aguantava els focus i saltava a cada moment, de manera que es va haver d’anar a buscar un punt de llum amb potència a uns quants metres.

El nerviosime va ser la nota dominant durant l’obra i es va notar en algunes errades importants, per part meva, que em va sortir fatal i d’altres que tampoc van estar a l’alçada per qüestions de concentració. Va ser un cúmul de despropòsits, tot i que la representació, a ulls dels experts que ens van venir a veure va quedar força bé. En definitiva, ens en vam sortir, però la sensació que ens va quedar a tots és que cal una major implicació de tothom i més treball de concentració.

Un cop va actuar la gent del grup ja es va anar dispersant i vam poder gaudir del dia i mig que encara ens quedava per davant. Vam veure diverses obres de teatre dels grups que també participaven. Jo em vaig adormir en unes quantes d’elles, perquè lògicament hi ha de tot, obres bones, dolentes, regulars, tostones, etc.
Vam aprofitar per passejar pel passeig Marítim de Pineda, que és molt bonic i on vam descobrir un senyal que literalment havia estat devorat per l’escorça d’un plataner (Veure àlbum al Facebook).

També vaig descobrir que a Pineda tenen molt d’afany recaptatori, jaja, doncs no van perdre el temps en posar-me una multa, per no canviar el cotxe de vorera, ja que era dia 1 i s’aplica allò de cada quinze dies el cotxe en una banda del carrer. En fi, resignació i vigilar més el proper dia :-(

Entre la varietat d’espectacles vam assistir a una xerrada del Joan Pera amb el seu fill petit sobre uns Tallers Teatrals que es faran aquest estiu a una masia de Camprodon. A naltros no ens interessava res dels tallers. Només vam anar a la xerrada per veure aquell home, que té un tracte molt directe i és molt afable i senzill. Es va posar el públic a la butxaca.

I bé, després de dinar el dissabte vam començar el viatge d’ascens amb una calor considerable. A les 18h ja érem a Reus. Tot va anar molt bé, vam riure molt. Personalment, penso que aquestes experiències en grup és el millor que ens pot passar. Et relaciones amb molta gent, veus com treballen altres grups, rius, discuteixes, et distreus i compares la teva tasca i arribes a la conclusió que: Coi, no ho fem pas tan malament!

Bé, he escrit aquesta parrafada i quasi ha passat el diumenge, jajaja!!! Perdoneu!!! Sorry!!!

El pont del Maig ja ha passat i ha estat un dels meus millor ponts, ueeee!!!!
Espero que acabeu de passar un bon dia de la mare i sortiu al carrer que la primavera ja comença a mostrar-se amb tot el seu esplendor!

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Anàlisi en clau d'humor... o no! jajaja!!!

2009-04-02T17:20:00.002+02:00

Coses que et poden passar anant a comprar...

-No tenir cap moneda d'euro per posar al carro.
-Posar la compra en una bossa i que, al posar-la al carro, se't trenqui.
-Que la cua del teu costat, tot i que era més llarga, avanci més ràpida que la teva.
-Que la targeta de crèdit estigui desmagnetitzada o inservible.
-Que al client de davant teu a la caixa li falti pesar les pomes i hagi de tornar a que li posin el ticket a la bossa.
-Que no quedin carros a l'hora d'entrar al Carrefour.
-Trobar-te una bossa de xuxes oberta i menjar-ne, o patates, o Donettes. Això és bo!
-Què el producte que busques s'hagi acabat i lamentes de veure aquell buit al prestatge.
-Comprovar com aquell producte que vas comprar fa dos mesos, avui val 35 euros menys.
-L'amabilitat de les caixeres o empleats que hi ha per les diferents seccions.
-Arribar a casa i desenroscar el pot de la Nutella i comprovar que al supermercat algú hi va sucar el dit abans que tu!
-Deixar-te alguna cosa a la caixa i no adonar-te'n fins que arribes a casa.
-Que el carro no vagi bé o a la rampa es desboqui.
-Aquí ja pots afegir les teves experiències!

2009-03-23T00:27:00.003+01:00

Us recomano el web del Diari de l'Absurd (www.absurddiari.com), on trobareu notícies curioses com aquesta:

Ryanair estudia cobrar als passatgers més d'un euro per fer servir els vàters

Dublín.- L'aerolínia irlandesa de vols econòmics estudia la possibilitat de cobrar una lliura (1,12 euros) als passatgers per fer servir els vàters, ha anunciat avui el seu director executiu, Michael O'Leary.

"Una qüestió que ja hem estudiat, i ara ho tornem a fer, és la possibilitat d'instal·lar a les portes dels lavabos un servei de monedes perquè la gent hagi de gastar-se una lliura", ha declarat el directiu a la cadena britànica BBC.

O'Leary ha indicat que la mesura no crearà inconvenients per als viatgers que no portin monedes a sobre, ja que, segons la seva opinió, "ningú en la història de l'aviació ha pujat a un avió de Ryanair portant menys d'una ll iura".

Facturació per internet

La setmana passada, l'aerolínia, líder a Europa del sector de baix cost, va anunciar l'eliminació, pròximament, de tots els punts de facturació als aeroports perquè els usuaris efectuïn aquesta operació a través d'internet.

"La nostra política consisteix a trobar maneres d'augmentar els ingressos per poder, així, abaratir el cost del viatge", h a explicat O'Leary.

Innocents!!! Era una broooomaaaaa! Sembla que no conegueu l'amo de Ryanair!

La idea de cobrar per usar els vàters dels avions de Ryanair era "una broma"

Berlín.- Una responsable de la companyia aèria irlandesa de baix cost Ryanair ha dit que la idea de l'amo de l'empresa, Michael O'Leary, de cobrar als passatgers per usar el lavabo als avions era "una broma".

Segons un article publicat aquest dijous pel diari regional alemany Ostthürunger Zeitung, l'amo de Ryanair va dir en una nota interna a finals de febrer que aquella idea "no era rès més que una broma", ha explicar una responsable de la companyia a Alemanya, Anja Seugling.

El patró de Ryanair, amant de la provocació, havia anunciat el 27 de febrer per la ràdio i televisió pública britànica BBC que tenia pensat cobrar una lliura (1,12 euros) als passatgers per utilitzar el vàter als avions.

Diari de l'Absurd: www.absurddiari.com

2009-03-11T13:27:00.003+01:00

‘El PC no sustituirá al profesor’

Joan Nievas es Coordinador de un proyecto Comenius del IES Domènech i Montaner de Reus

¿Cómo surgió la idea de este proyecto?
El proyecto nació de una experiencia que ya llevábamos en el centro con Entorno Virtual de Aprendizaje (EVA). Aparte de las clases normales, utilizábamos este sistema para realizar prácticas y trabajos. Entonces, me pregunté, si podemos trabajar con alumnos que están a 10 kilómetros, ¿por qué no lo hacemos a millones de kilómetros de distancia? Y así fue como surgió la iniciativa.

¿En qué consiste su proyecto Comenius?
Nuestro proyecto consiste en aprovechar todos los recursos del sistema moodle con alumnos de tres centros escolares europeos. A pesar de que se presentaron muchos, los que fuimos escogidos para participar somos el IES Domènech i Muntaner de Reus, un centro de la localidad alemana de Maintal y un italiano de Grottaminarda, una localidad cercana a Nápoles. Los alumnos siguen una asignatura de forma virtual. Primero fui yo el profesor que impartió las clases y ahora es el profesor alemán quien está dirigiendo la asignatura.

¿Qué ventajas cree que tiene cursar esta asignatura para los alumnos?
El proyecto es totalmente en inglés. nuestros alumnos están muy peces en este idioma. Los alemanes son los que están mejor en este aspecto. Por eso, la práctica del inglés es una de las cuestiones más importantes. Hacer ciencias también es otro de los objetivos, por supuesto. Pero los alumnos también ven reforzado el dominio informático, se están dando un baño en herramientas informáticas. Aprenden cómo crear un PDF o cómo seleccionar la información, cosas nuevas para ellos.

¿Qué aporta este proyecto a los profesores que participan?
Para nosotros, lo importante es conocer el sistema educativo de otros países. Yo el italiano ya lo conocía. Pero el alemán lo he encontrado, como mínimo, peculiar. Porque con 11 años los niños ya escogen si no quieren estudiar, si desean ir a la Universidad o a formación profesional. Aquí, esa decisión se toma con 16 años. Pero en Alemania ya dividen a los alumnos en diferentes institutos, a los 11 años, según lo que quieran hacer. Es un sistema diferente, ni mejor ni peor.

Font: http://www.diaridetarragona.com/reus/028124/el/pc/sustituira/profesor

2009-03-08T23:40:00.006+01:00

El conseller d'Agricultura considera que als súpers hi ha un excés de marca blanca

Les marques blanques són tots aquells productes que estan etiquetats com a propis de l'establiment, és a dir, amb el mateix nom del supermercat o un d'exclusiu, com pot ser el cas de Cervesa Dia o Tomàquet de pot Hacendado, respectativament. Realment, però pertanyen a marques més conegudes, tot i que apareixen camuflats a fi de poder rebaixar el preu.

Les marques blanques són les preferides de la gent amb poc recursos, que vol estalviar o que no vol gastar massa diners en un determinat producte, però sense renunciar a la seva qualitat. Sembla ser, però, que la crisi ha fet créixer el consum d'aquests productes, en detriment de les marques comercials de tota la vida, les quals veuen disminuir els seus ingressos dia rere dia. Fins i tot a Telecinco, aquests dies emet un spot on s'incita al consum de productes de marca. Es evident que les companyies disminueixen la publicitat a la televisió davant la crisi i, Telecinco, intenta evitar que el pastís publicitari quedi reduït dràsticament i la pèrdua de benefici, amb el perill per als ingressos de la cadena que això comporta.

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha criticat el que considera un excés de marca blanca als supermercats perquè, segons ell, perjudica la indústria agroalimentària catalana. "L'abús de marca blanca, ha dit, pot deixar el nostre sector sense ales". Considera que aquests productes hi han de ser però amb una "proporció raonable". El conseller ha fet aquest dimecres una conferència a Barcelona, al fòrum Nueva Economia, en què també ha criticat els preus que paguen les indústries agroalimentàries als productors. Joaquim Llena ha destacat que el sector agroalimentari està plantant cara a la recessió gràcies sobretot a les exportacions però també ha notat la caiguda del crèdit i això repercuteix en les inversions en innovació.

Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/364930/economia/El-conseller-dAgricultura-considera-que-als-supers-hi-ha-un-exces-de-marca-blanca

Tornar a la crua realitat...

2009-03-04T21:50:00.004+01:00

De la Gala dels Oscars a una barraca en un suburbi

La pel·lícula "Slumdog Millionaire" els va convertir en uns dels nens més coneguts de l'Índia i de gairebé tot el món. Formar part d'aquesta producció, guanyadora de vuit Oscars, els va permetre sortir de les barraques on vivien i accedir a un món que no coneixien: van agafar un avió, van dormir en llits d'hotels de cinc estrelles i van assistir a la cerimònia dels Oscars a Los Angeles. Després de viure totes aquestes emocions, han hagut de tornar a casa i tornar a la pobresa d'on, per un moment, van pensar que havien sortit.

L'Ahzar té 10 anys. És un dels nens que interpreta un dels protagonistes del film. Als Estats Units "dormia bé, hi havia aire condicionat i televisió. Aquí dormo en una barraca amb un sol llençol. La nit és freda i hi ha molts mosquits", diu l'Ahzar després de tornar al seu barri.

Durant el cap de setmana ha tingut febre i vòmits. Els metges creuen que són símptomes del seu cansament i la seva tristesa. Alguns rumors apuntaven que el seu pare li va clavar una pallissa per dir que volia dormir en comptes de parlar amb un periodista que li oferia diners a canvi.

La tornada també ha estat amarga per a la Rubina, de 9 anys, que encarna a la protagonista de la pel·lícula quan és una nena. Ha passat de la catifa vermella del Teatre Kodak a carregar i portar la roba a rentar. L'única peça de roba que no renta és el vestit que va lluir a la gala dels Oscars perquè, tot i que té taques, se'l posa cada dia. Potser aquesta és l'única manera que té la Rubina de continuar somiant. Com en Ahzar, tampoc vol viure com ho havia fet fins ara i gairebé no vol veure els seus amics.

L'Ajuntament de Bombai i el productor de "Slumdog Millionaire" es van comprometre a pagar-los un habitatge però encara no han complert la seva paraula. Mentrestant, l'Azhar i la Rubina viuen amb la incertesa de saber si tornaran a agafar un avió o si mai més dormiran en hotels de cinc estrelles. Viuen intentant recuperar l'alegria enmig de pobresa i barraques.

Tot plegat una mica trist. Em replantejo anar a veure-la pel fet que "els rics" donguin peixet a "els pobres". Què en penseu?

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/365048/ociicultura/Els-nens-de-Slumdog-Millionaire-de-la-gala-dels-Oscars-a-una-barraca-en-un-suburbi

La història de la Vella Quaresma

2009-02-26T17:40:00.001+01:00

Un total de 2.841 nens i nenes d'una quarentena de centres de Reus i del Baix Camp participaran, cada divendres, entre el 27 de febrer i el 8 d'abril, en l'activitat Vella Quaresma, organitzada per l'IMAC i l'Àrea d'Educació i Formació a les Peixateries Velles. La xifra de participants s'ha incrementat en més de 1.100 alumnes respecte l'any 2008. La festa es treballa amb l'edició d'un mòbil retallable de la Vella Quatesma, per tal que cada diumenge fins Setmana Santa li puguin treure una cama.

Antigament era costum penjar a les cases una Vella Quaresma de paper o cartró retallat, representada per una vella llargaruda de set peus, antipàtica, esquerpa, amb un bacallà en una mà i a l'altra un cistell ple de verdures. Amb el tall dels peus, la canalla s'adonava de com passava el temps i sabia quants dies faltaven per a la Pàsqua i l'arribada de la primavera.

Aquesta mateixa imatge, però en format gegant, es va penjar aquest Dimecres de Cendra a la plaça de les Pexiteries velles on, cada divendres, s'hi convida els escolars i un personatge conegut de la ciutat a un espectacle d'animació i a serrar una de les cames. La cita és a les deu del matí, excepte el 8 d'abril, que es farà a les dotze.

Els primers en tallar una cama a la Quaresma seran Dolors Solé, presidenta de la Federació d'Associacions de Carnaval (FRAC), i un representant del Ball de Diables de Reus. Està previst que al llarg de les setmanes hi passin a serrar les cames l'alcalde de la ciutat, les regidores de les Àrees de Cultura i d'Educació i diversos personatges populars com els nanos de Reus o la castanyera.

Font: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=5469

La premsa gratuïta: l'altra damnificada de la crisi...

2009-02-25T00:03:00.002+01:00

Una trista notícia per al mapa comunicatiu local reusenc i del Camp de Tarragona:

El diari Aquí sortirà al carrer per última vegada aquest divendres

Seguint les passes del mític Espais·7, l'empresa editora del diari gratuït Aquí ha decidit tancar la publicació dos anys i mig després de la seva posada en marxa a causa de la crisi econòmica i del brusc descens dels ingressos publicitaris. L’últim número del rotatiu, el 615, sortirà al carrer el divendres dia 27 de febrer. El cessament de les activitats afecta a la totalitat de la plantilla i una desena de persones, entre les quals hi ha els set redactors del diari i una fotògrafa, seran acomiadades. Fonts de l’Aquí han explicat que la decisió s’ha pres a causa de la crisi econòmica i del brusc descens dels ingressos publicitaris. A més, han tingut en compte “les perspectives més realistes, que apunten que la crisi durarà entre quatre i sis anys”. La publicació va rebre 73.575 euros de subvenció l'any 2008.

El número 1 del diari Aquí va aparèixer l’1 de setembre de l’any 2006 de la mà de l'empresa Editorial Baix Camp SL. L'Aquí va iniciar-se amb un tiratge de 25.000 exemplars diaris distribuïts de dilluns a dissabte en una zona geogràfica compresa entre El Vendrell i Calafell d'una banda, fins a Vandellós-L'Hospilatet de l'Infant, i cap a l'interior fins a Valls i Montblanc.

La distribució es realitzava a través de 200 dispensadors repartits entre les principals poblacions del Camp de Tarragona i la Costa Daurada. A més, en algunes poblacions (Tarragona, Reus i Torredembarra) un grup de repartidors lliuraven el diari en mà al lector. L'àmbit geogràfic en el qual es distribuïa el diari suposava més de 400.000 lectors potencials.

Font: http://comunicacio.e-noticies.cat/el-diari-aqui-tanca-dos-anys-i-mig-despres-de-sortir-al-carrer-26286.html

Pregó de Carnaval de S. M. el Rei Robustià

2009-02-20T19:29:00.005+01:00

Després de moltes setmanes d'ajustos, assajos, nervis, corredisses i empenta ahir a la nit va veure la llum un dels grans espectacles que obren els festejos del Carnaval a Reus: el 49è Pregó del Rei Carnestoltes de mà de S. M el Rei Robustià i la "nostra" nova Reina: Macarena Pineda, jaja!!!

El meu paper va ser breu, però intens. M'atreveixo a dir que ha estat una de les experiències més divertides i entranyables dels últims mesos, ja que et sents partícep d'una història que és molt important per a totes les persones que s'hi han deixat la pell i pel simbolisme que té pels nostres ciutadans, que cada any ens esperen impacients.

Jo vaig fer d'un dels set pecats que estiraven la caixa de morts que, a dins, duia el bufó de l'espectable, un bufó que anava una mica... content! :P Sí, jo anava amb la túnica blanca i la careta, amb la resta de companys i companyes, que ho van fer molt bé i ens ho vam passar genial abans, durant i després de tot el show.

El backstage d'una història com aquesta és una bogeria. En el meu cas, després de l'escena inicial, on arrossegava el taüt fins a dalt l'escenari, havia de baixar corrents l'escala lateral i passar a tota velocitat per darrera l'escenari i arribar al vestuari que els de l'Ajuntament ens havien instal·lat.

Al segon canvi de vestuari em vaig posar el tutú de ballarina, una gorra de coloraines, el meu paraigua de quadres i ale! Quan el Rei deia "Reus es preocupa molt... del Trapezi". Tatxan! Els quatre pallassos, malabaristes, equilibristes... a fer el ganso per l'escenari. Jo feia veure que era un equilibrista. No sé pas com ho vaig fer, però en fi... es va fer el que es va poder.

L'espectacle avança. Un altre canvi de vestuari, ara parlen sobre l'afició a trucar i participar en concursos quan hi ha crisi. Doncs au, simulavem un concurs de televisió, (concretament vam agafar l'audio d'El Show de Joan Monleon, un programa-concurs que va triomfar entre 1989 i 1992 a Canal 9. Doncs quan representava que la concursant que entrava per telèfon havia guanyat, l'escenari esclafia en una gran alegria i per darrera passava un cotxe de la guàrdia urbana. Doncs un servidor va anar amb un company darrera d'un cotxe de patrulla de cartró-pedra.

I al final, tornem a tenir un altre canvi de vestuari. Ens vam posar de nou les caputxes blanques de pecats i ale! A saludar i acomidar-se d'un públic que, tot i ser nombrós, no se'l va veure molt entregat. L'últim repte va ser obrir un "kabuki", una mena de cilindre que a dins té confeti i que girant una palanca peta i el confeti surt disparat. Almenys, el meu es va obrir a l'hora. El d'algunes companyes no es va obrir perquè calia molta força, jaja!!!

Us deixo amb un vídeo que casualment he trobat al diari electrònic "Reus Digital" i amb les cròniques i crítiques d'aquest mateix "Reus Digital" i d'"El Punt". Per a que vegeu que assumim molt bé les crítiques, jaja!!!

Aquí acabo. Gràcies i enhorabona per a tots els que hem participat al Pregó, Colla Os Irisados, Colla Els Ganxets, la FRAC (Coordinadora reusenca de Colles de Carnaval) i l'IMAC.

PD: Felicitats al Pep, el nostre Rei Robustià, que a part de fer-ho de conya ahir, avui divendres és el seu cumple!

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=5320

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3543067

Es traspassa o es ven. Raó aquí

2009-02-15T17:17:00.002+01:00

Caminant tranquil·lament per Reus. Així és com s'ha gestat aquest últim post.

No us parlaré de la crisi perquè t0ts estem farts de sentir-ho una i altra vegada, però sí us parlaré dels danys col·laterals que està provocant. Els damnificats salten de la vista: les botigues. En qüestió de 5 ó 6 mesos la quantitat d'establiments que han baixat la persiana és incomptable.

L'altre dia estava a El Pallol. Els que passejeu per allí sabreu que hi ha (millor dit, hi havia) un establiment de kebabs i menjar paquistanès. Doncs bé, mentre esperava que la meva germana sortís del lavabo veia les cares tristes dels treballadors desmuntant aquell Kebab. Cares de derrota, dessolació i fracàs. La cara amarga de la situació que ens ha tocat viure. Una botiga que tanca, una porta a la dessolació que s'obre. I no només aquesta, el arxiuconegut Panino del carrer Jesús també ha tancat. De fet, en els últims mesos amb prou feines s'omplia. Però ara ens queda un buit al passar-hi per davant, sabent els bons i mals moments que alguns de nosaltres hem passat en aquest "restuarant dels pobres". No patiu, que ben aviat tindrem una ¿altra? sabateria, Vives, franquícia d'una empresa gironina.

No em titlleu de dolent, però me n'alegro que hagin tancat algunes de les deu mil immobiliàries que hi havia cada 5 passos. Vinga a especular! Fins que els ha petat el negoci als morros... Van aparéixer com bolets, portades per l'eufòria de la totxana, i ara també desaparèixen al ritme dels "caçadors de bolets". Tampoc estic a favor dels locutoris i els basars (també n'han tancat alguns). M'excuso dient que en la varietat està el gust i que no afavoreix al comerç un carrer ple de bancs, caixes, immobiliàries i locutoris, tot i que entenc que tothom ha de tenir el seu lloc. Sí, però amb una regulació i de forma equitativa.

Ara que estem de celebració amb l'Any Darwin, aquell científic de la teoria de l'evolució de les espècies. Doncs, fent un paral·lelisme amb el tancament de botigues, puc dir que això és com una mena de "selecció natural". Només sobreviuran les botigues més fortes i més competents. Caldrà estrényer-se el cinturó i oferir un bon servei al client.

Tancar botigues és trist, ja que darrera dels taulells hi ha un munt d'històries de persones que aixecaven la persiana il·lusionades i que ara se'ls obre un futur incert. Però, hem de tenir en compte que aquesta regeneració afavorirà un comerç de més qualitat, més competitiu i que ens afavorirà a nosaltres, els clients. De fet, anar a comprar ara és una delícia. Et tracten una mica millor, no els fa res ensenyar-te el gènere, et rebaixen una mica el preu. Abans hi habia una superbia molt gran, una arrogància del tipus "Com que el negoci rutlla no ens importa el tracte al client. Si s'enfada, ja en vindrà un altra". Ara, tot comença a cambiar.

I mirem amb cautela el Centre Comercial de la Fira, el de l'empresa Metrovacesa (ex amos de La Maquinista). O bé omplen totes les galeries de franquícies barates de roba o hauran de fer un sobre-esforç per convèncer als comerciants locals a que vagin a instal·lar-se allí (va ser una de les clàusules a l'hora de donar el projecte a Metrovacesa).

No m'agraden massa les franquícies (Zara, Mango, Bershka...) tot i que entenc que són un complement al comerç. Tot i que penso que "despersonalitza" el comerç de qualsevol ciutat i tot acaba sent el mateix, amb un tracte distant i poca diversificació.

Què continuarà passant amb les botigues al llarg d'aquest 2009? Teniu algun pronòstic de tancament o canvi?

M'agradaria que aportessiu les vostres opicions, les quals sempre són ben rebudes aquí!

Nostàlgia...

2009-01-22T21:00:00.002+01:00

Hi ha èpoques que tinc més ganes per escriure, però ara no... I per això, YouTubejo més, jaja

Remenant, remenant, sempre trobes coses que et fan riure o et recorden la dolçor i la innocència de la infància. Els que em coneixeu bé sabeu que m'agrada molt la tele. Ja de petit, recordo moltes primeres experiències vitals que em vénen lligades a un programa, una sintonia. Eren estones amb els pares, amics o coneguts mirant la petita pantalla i fascinant-me per tot allò que ho veia...

He trobat un video del YouTube que segurament, als de la meva quinta (1982, 1983, 1984) us sonarà. És el començament i la sintonia del Club Diseny que es feia l'any 1991 a La 1 de TVE, els dissabtes a la tarda. Us en recordeu? A mi m'ha portat bons records. Fixeu-vos que tota l'estètica i el plantejament del programa és molt innocent, sa, divertit i sense malícia. Res a veure amb la programació infantil i els nens d'avui dia.

Com sabeu, Club Diseny s'ha continuat fent fins pràcticament els nostres dies, en diferents cadenes i formats, i és curiós veure l'evolució dels programes infantils, fins i tot els de la Disney! En aquella època tot era una mica "cursi" i (perdoneu la llicència) no hi havia lloc per la desqualificació, la falta d'educació, els crits i l'incivisme. Sembla que els valors d'aquells temps no són els que hi ha ara o s'interpreten d'altra manera. Abans, sense violència ni sèries de dibuixos excitants vam créixer la mar de feliços. Malauradament, ara, si no deixes mirar als nens "Pressing Catch", et diuen que els dibuixos són un rotllo. Quins canvis en l'educació i en la societat, oi? Jo crec que sí. Paraula de mestre, jeje!!!

Germinació de llavors de llenties a 3r

2009-01-15T13:05:00.002+01:00

Ja hem començat l'experiment de la germinació de llenties a 3r. Ara esperem impacients que surtin les primeres tiges i fulles als gots. Cada dia observem si hi ha canvis i ho reguem amb força aigua. Avui hem observat que les llenties s'han trencat i s'han "descolorit" una mica.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Oye, me lo quitan de las manoooossssss... XD

2009-01-07T16:39:00.006+01:00

Aquests dies posteriors a Nadal i tenint en compte que la setmana queda coixa (demà és dijous), ens queda una sensació estranya al cos. Deu ser la "depressió post-vacacional". Però, alerta! No és com la que ve després de les vacances d'estiu. A diferència de l'època estival, la reincorporació costarà, però ràpidament el Nadal quedarà com un lleu record a les nostres memòries. De seguida, la voràgine de la rutina de les nostres feienes ens impedeix tenir "nostàlgia".

Avui estic espès i amb una sensació de culpabilitat, ja que no he fet de feina que tenia pendent. No he fet la "neteja a fons" de la meva habitació i tinc la cartera més pelada que mai. I a sobre, avui ens bombardejen amb les rebaixes, que només fan que enganyar-nos, perquè el fet de veure una peça rebaixada 15 euros ens dóna la sensació que si la compren estem fent molt d'estalvi, quan realment, aquell jersei quan vagia 48 euros tampoc te l'haguessis comprat. Ja ho diuen les Associacions de Consum: Siguem responsables a l'hora de comprar. Agafem el que ens interessi i no fem com aquella senyora gran mítica de El Corte Inglés, que cada any es posava a la porta de l'edifici a les 6 del matí, per entrar la primera.

Jo sempre he rigut quan veia la mare del Shin Chan remenant i barallant-se amb les altres dones davant d'una muntanya de roba de saldo, jaja!!! Però a la vida real passa, una dona estira una màniga, una altra estira l'altra i creeeeck! Au, ja poden dir: "Rompemos los precios!" jaja!!!

Avui he donat un tomet per alguna botiga i has de remenar molt per trobar algo que et satisfaci, però en fi, a veure si trobo alguna gangueta.

I sense massa més a dir, i mig encostipat, us deixaré amb un "roller" de fotos amb fotos del Nadal.

Adéu! ;-)

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Resum de les últimes setmanes

2008-12-23T00:44:00.002+01:00

Hola!

Com que estaria 3 anys escribint una immensa parrafada per explicar tot el que he anat fent aquestes dues o tres setmanes de bogeria pre-nadalenca, us poso un "roll" amb les fotos que i·lustren diferents celebracions i moments que he viscut. M'ho he passat molt bé i he disfrutat molt. Es un poti-poti que no s'entèn massa, no hi ha ordre entre fotos, però almenys us distreureu una mica, jaja!!!

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Petons i no estigueu "tristots, amargadots i cabrejadots" si no us ha tocat la loteria... Ja vindrà el Tomàs Molina de Polònia i us alegrarà! Molt bonaaaaaa niiiiiiiiiiiiiiiittttttttt... i aaaaneeeemmm... a... la previsiióóóó deeeeeel teeeemps... mmmmm.... però això serà després, jajaja!!! Es molt bo!

Cases grans o cases petites? Pisos o xalets?

2008-12-11T21:48:00.005+01:00

La veritat és que aquests dies costa em costa trobar un tema prou atractiu per poder fer-ne un post, i tan sols em dedico actualitzar el blog que faig del Cicle Mitjà (http://escola-montsant-cicle-mitja.blogspot.com/). Aquests dies del pont de la Puríssima he aprofitat per descansar una mica, però no massa perquè a casa hem tingut feina "fent dissabte" ja que celebràvem el sant de la meva mare i ja sabeu que a les mares els agrada tenir-ho tot impecable, encara que sigui a cosa de deixar-nos la vida i les ungles de tota la família, jaja!!! Es broma, però quan a casa diem de fer "neteja a fons", tot i que sabem que un parell del cops l'any és necessari, tots ens posem a tremolar.

I mireu... ara parlaré d'aquells dilemes que em vaig plantejant de tant en tant. Jo visc en un xalet, casa gran o com vulgueu dir-li, amb una mica de jardí i una planta baixa que ja no fa les funcions de magatzem, sinó de sala-menjador. Doncs, tot i que la gent que viu en pisos petits em diuen que tinc molta sort de viure en una casa de les característiques de la meva, la veritat és que els dic que cada vegada tinc més clar que viuré en un pis petit o loft amb espais oberts, pocs mobles, línies simples i practicitat al màxim.

Els xalets són uns mata-persones! Per tenir-ho tot bé t'hi hauries de dedicar 24 hores al dia, i perdoneu... però això no és viure. Al final optem per consolar-nos dient: Es fa el que es pot. I si hi ha una mica de pols o hi ha uns quants trastos que no estan al seu lloc o els vidres estan bruts doncs paciència perquè al final t'agafaria un atac de cor. I més encara, a les persona perfeccionistes o hipermaniatiques de l'ordre. Es un patiment per a elles i per als qui viuen amb aquesta persona.

En resum, 4 dies de pont, i 3 d'ells anant ajudant a la mare, a la germana a fer neteja a fons: làmpades, cortines, mobles, portes, finestres, enretirar mobles i tornar-los a col·locar..

I per si això fos poc, a sobre m'ha tocat muntar tota la decoració de nadal, és a dir, l'arbre de 2.10 metres, les cintes, el fil lluminós exterior de la balconada que em va causar una ferida, etc.

M'agrada molt decorar casa meva per nadal, però tinc tantes capses que ja no sé ni que posar. Encara em falta el pessebre "de batalla", és a dir, el gran, amb sorra, roques, molsa i les figuretes de plàstic, jaja!!! Però això arribarà aquest cap de setmana si hi ha ànims...

Per acabar només vull dir que no estic utilitzant aquest post per a queixar-me ni lamentar-me de res, ja que m'agrada netejar i ajudar a casa. I també sóc el primer que "xala" posant cosetes de Nadal a casa racó. El que passa és que tots els extrems cansen una mica i els que sou mestres ja que aquets 4 dies que hem tingut ens són molt necessaris per acabar de fer els informes del primer trimestre o simplement per fer un excercici de desconnectar.

Us deixo amb dos "rolls" de fotos, un de la celebració del sant de la meva mare (Santa Ester, 8 de desembre) i un de fotos de la meva classe. Fins aviat!

See you!

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

NaDaL a ReUs 2o08

2008-11-29T15:58:00.004+01:00

L'encesa de l'enllumenat de Nadal va tenir lloc ahir divendres a les set de la tarda des del Mercadal. El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus comença la campanya per promocionar la ciutat com la millor opció de compres, lleure i cultura durant les festes. La campanya, amb gairebé un mes de durada, porta el lema 'A Reus, tu ets el Nadal'.

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez va encendre des de la plaça del Mercadal l'enllumenat de Nadal, amb el que es dona el tret de sortida a la campanya. En aquest acte també es va encendre l'arbre plantat al centre de la plaça i que és una col·laboració de la Unió de Botiguers de Reus.
El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus, juntament amb els representants de diverses entitats comercials i caps de carrer de la ciutat, gestiona i coordina l'enllumenat de Nadal amb l'objectiu de col·laborar en la promoció del comerç durant aquestes dates. Són els mateixos representants comercials i de carrers els que s'encarreguen de triar els motius decoratius més adients i que més els agrada pel seu carrer.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Jo ahir vaig aprofitar que estava fent encàrrecs per la ciutat i l’encesa em va agafar per sorpresa caminant per carrer del Vent. I vaig aprofitar per fer les fotos que esteu veient aquí dalt. Es curiós veure, com en comptes de causar un esclafit d’eufòria en la gent que, com jo passejava per allí, es va sentir comentaris del tipus: “Cada any comencen abans”, “Quina poca llum!”, “Ja volen que gastem!”, “Estem en crisi, però vinga llums!”, etc. Només els nens petits estaven emocionats pel que comporta en sí el Nadal: regalets, etc. Els pares per no decepcionar la il·lusió dels seus fills, esbossaven algun somriure i comentari forçat.

Estem en crisi, sí, però entre tots cal fer un esforç. Cal dinamitzar el comerç i crear caliu i ara més que mai. Segons he llegit, s’espera un 15% menys de vendes aquest Nadal, el que comportarà una menor contractació de personal. Doncs sí l’ambient no és gaire optimista i no es fa res per reclamar una mica la potencial clientela, doncs la cosa anirà de mal en pitjor. Són petites coses, com els llums, les parades al carrer, les ofertes, els sortejos de cotxes, la música i els petits espectacles al carrer que donen vida al comerç. Penseu que Reus viu molt del comerç i que si no som competitius i tenim molt a perdre. Els estudis diuen que cada cop més, els reusencs i veïns de la comarca surten fora de Reus a comprar. Això no és bon símptoma per l’economia local.

I tornant al tema de les llums, Reus ha estrenat l’enllumenat el mateix dia que Barcelona, però no tan aviat com a Londres, on des del 15 de novembre ja tenen les llums enceses. Això sí, a tot arreu s’imposa una estricta normativa, a nivell europeu, però també a nivell català. Els llums no poden estar encesos més de 168 hores en totes les festes, unes 5 hores al dia, entre l’última setmana de novembre i el dia de Reus. Els sistemes instal·lats han de ser de baix consum, amb fil lluminós standard, microbombetes (com les que posem a l’arbre) o bé la gran novetat que s’està imposant a tot arreu i que a Reus s’ha fet de forma pionera en la totalitat de carrers: El fil lluminós LED. Aquest sistema consumeix entre un 85 i un 90% menys que el fil lluminós tradicional (reduint així la contaminació lumínica), produeix un color més intens, la llum és més brillant, i la vida útil de la bombeta és més llarga.

Els carrers de Reus que gaudiran d'aquest nou sistema d'iluminació nadalenca són els següents:
Avinguda Prat de la Riba, Camí de Riudoms, Doctor Abelló, Mare Molas, passeig Prim, raval de Robuster, raval de Santa Anna, raval de Jesús, raval Martí Folguera, Monterols, Llovera, Sant Joan, Galera, Jesús, Pubill i Oriol, Galanes, Major, Santa Teresa, Batan, Vent, plaça Prim, plaça de Sant Pere, Carnisseries Velles i Centre Comercial del Pallol.

Amb l’alegria pre-nadalenca i amb l’arrencada de la campanya comercial de Nadal a Reus us deixo fins al proper post.

M’agradaria que m’expliquéssiu com és la il·luminació nadalenca als vostres pobles o ciutats i què n’opineu.

Aquest és el meu ambient de treball...

2008-11-27T20:39:00.004+01:00

Sí, això és el que veuen els meus ulls cada dia des d'aquesta perspectiva. Nens i nens amb ganes d'aprendre, de descobrir, veure món, interaccionar amb els companys, riure, plorar, xerrar, discutir... En fi, educar-se i socialitzar-se.

Són fotos d'avui mateix, m'ha fet gràcia mostrar-vos una miqueta més del meu món i de la meva aula. No és la millor aula ni són els millors alumnes, però ja em sento com a casa. Es el meu espai i m'hi sento bé. M'agradaria quedar-m'hi perquè realment és una bona escola. A veure què passa!

Us remeto al bloc del Cicle Mitjà que edito amb cosetes del cole:

http://escola-montsant-cicle-mitja.blogspot.com/, o al meu fotolog, http://www.fotolog.com/rubens_world

I com que no tinc massa més a dir, he regirat la web http://www.absurddiari.com/c/
i he trobat coses realment curioses.

Una càmera de TV dóna un cop al cap a Mercedes Milà en un directe de 'Gran Hermano'

La popular periodista Mercedes Milà, presentadora de Gran Hermano, va rebre un cop al cap amb una càmera dimarts a la nit durant l'emissió en directe del programa.

L'incident es va produir després que la presentadora fes broma amb una càmera del tipus cap calent (petita càmera subjectada a un braç articulat) i fes gest de subjetar-la. "Tinc presonera la càmera", li diu a l'audiència i al públic del plató mentre agafa el braç de l'artefacte amb les mans.

Pecat i penitència

Després, Milà es dirigeix a l'operari que la fa anar, que no es veu, i li comenta: "Boris, tira-la amunt, va". I és precisament en aquell moment quan el cap calent fa un gir i dóna un cop al cap a la presentadora.

Ella, desconcertada, deixa anar: "En el pecat hi ha hagut la penitència" i acte seguit, dirigint-se al públic, explica: "Quina llet que m'ha donat el tio". Encara que després es dirigeix a l'operador de càmera i li diu: "Culpa meva, culpa meva. Perdona'm. Per fer-me la graciosa".

Les rialles dels espectadors provoquen al cap de poca estona que Milà mirés a un d'ells i l'advertís: "Ja n'hi ha prou de descollonar-te".

Font: El Periódico

*****************************

Alumnes britànics ganduls usen com a excusa atacs de hackers russos

Alumnes ganduls a la Gran Bretanya intenten justificar l'incompliment dels deures per a casa amb atacs de hackers russos, explica avui el diari britànic Daily Telegraph.

És una història vella com el món: professors posen a col·legials tasques per a casa, i aquests les incompleixen freqüentment. Amb tot, el progrés tecnològic ha fet que les excuses habituals tipus "Vaig oblidar el quadern a casa", "Se'm va perdre" o "El va menjar el meu gos" cedeixin el terreny a altres justificacions com "es va acabar la tinta a la impressora", "Es va trencar l'ordinador" o "Vaig esborrar casualment aquest fitxer".

Cada setmana, un professor britànic sent dels seus pupils 15 explicacions diferents del per què la tasca continua sense complir. Algun tipus de "problemes tècnics" amb l'ordinador és la versió que es reitera almenys tres vegades al dia. Però també hi ha variants més originals, per exemple, "Hackers russos van entrar al meu ordinador" o "El processador va explotar perquè el meu gos va orinar a sobre".

Entre altres explicacions inversemblants figuren "La meva mamà va posar el quadern a la rentadora i després el va cremar quan va intentar assecar-lo amb la planxa", o "El vent el va empènyer cap al carrer on el va menjar un colom", o el meu germà se'l va portar per casualitat a França i el va perdre allà.

Fa poc, el Govern de la Gran Bretanya va assignar 300 milions de lliures esterlines per modernitzar les aules d'informàtica en els col·legis i finançar l'accés a Internet de banda ampla per als alumnes de famílies pobres. Actualment, un 68% dels escolars britànics porten impresos, i no manuscrits, els deures que han fet a casa.

Això de les excuses és molt bó! Se'n podria fer un llibre, jaja!!!

Fins aviat!

QUÈ VEUEN ELS PRESENTADORS DEL TELEDIARIO DAVANT SEU?...

2008-11-11T00:54:00.002+01:00

... Doncs la part menys coneguda i estètica que no veu la gent des de casa seva, però no menys curiosa. Doncs sí, són els meus presentadors d'informatius preferits: La catalana Maria Casado (que també fa el debat 59 segons a TVE-Catalunya) i el David Cantero que mostra tranquil•litat i saber fer davant la càmera. A més, és un gran escriptor de petites i grans històries. Jo acostumo a llegir cosetes seves a la web http://blogs.rtve.es/telediario/2008/11/6/votar-un-ruisenor

La química i el bon rotllo que mostra aquest tàndem informatiu traspassa la pantalla. Tot i ser els informatius de TVE, amb totes les connotacions bones i dolentes, fan un treball durant el Cap de Setmana rigorós però amè.

A la foto es veu el principal truc dels presentadors: el teleprompter de les 3 càmeres. Es una mena de vidre inclinat 45º just davant l'objectiu de la càmera que reflecteix el text amb la notícia que s'ha de llegir. Aquest text està situat en una pantalla perpendicular al vidre i en reflectir-s'hi dóna la sensació que el text està al mig de l'objectiu, però no deixa de ser un reflex. Així, la mirada sembla que es dirigeixi a nosaltres quan realment estan llegint el text que, a mida transcorre va pujant seguint el ritme de lectura del presentador. Si us fixeu molt atentament sí que observareu que les ninetes dels ulls dels presentadors van de dreta a esquerra, jaja!!!

I a més, veiem el braç de la grua amb una càmera robotitzada a l'extrem que ens dóna les panoràmiques del plató. Pot pujar, baixar, rotar, acostar-se, allunyar-se. Calen 2 ó 3 persones per moure la grua: Una mou tota l'estructura per un rail, l'altre la fa pujar i baixar tot controlant els contrapesos, i finalment, en un control trobem a un senyor que controla els moviments de la càmera de l'extrem a través d'una mena de joystick: zoom, enquadrament, etc.

Les 3 càmeres del plató estan robotitzades, és a dir, no cal operador al darrera. Amb un sol operador al control de realització, cada càmera, a través d'uns codis de barres, sensors i motors, és capaç de moure's pel plató i fer els moviments pre-programats al Software, a més de controlar el zoom, fer un picat o contrapicat, enquadrament, etc. Les càmeres de la majoria de platós d'informatius ja estan robotitzades (TV3, 3/24, Telecinco, Antena 3, CNN+, etc.).

I sobre la foto, a més, es poden veure un munt de monitors per controlar el que s'està emetent, videos que estan a punt de sortir, la senyal dels canals de l'empresa (Canal 24 Horas). Això els serveix de referència... Alguns informatius tenen els monitors integrats a la mateixa taula, sota un vidre. I parlant de la taula, veiem que a sota es veuen un munt de cables: Són els dels micròfoncs de corbata que porten. Allí sota hi ha la font d'alimentació, a més d'altres cables que alimenten les llums de decoració i el rellotge que hi ha.

Però no em negareu que el més curiós és veure la pinta que tenen els presentadors més enllà de la cintura, jajaja!!! Sí, jo també coneixia els rumors que els presentadors anaven una mica informals per sota la taula i fins i tot d'alguns, com el Carles Francino que presentaven en bermudes, però lo dels texans, camises per fora, les All Stars.. En fi, màxima comoditat... XD

I rés, crec que ja us he descobert una mica el rebost de l'estudi A1 de Torrespaña, a Madrid, on es fa el Telediario de La 1.

http://www.konkretestudio.com/index_e.htm

Aquí veureu la empresa que entre altres treballs d'escenografia, disseny d'espais i arquitectura efímera ;-) va portar a terme el disseny dels Telediarios actuals.

Fins aviat!

Noche de verano

2008-11-02T16:25:00.002+01:00

Hola! :-)

Com que estem en dies on tothom explica històries de por, d'esquelets, de morts, de fantasmes i divaguem entre castanyes i carbasses, doncs jo us deixo un fragment d'un relat de ciència-ficció, prou interessant per a concloure aquesta celebració. Es del gran escriptor d'aquest gènere, RAY BRADBURY i pertany al llibre "Crónicas Marcianas". No és el programa de tele, eh? jajaja!!!

La gente se agrupaba en las galerías de piedra o se movía entre las sombras, por las colinas azules. Las lejanas estrellas y las mellizas y luminosas lunas de Marte derramaban una pálida luz de atardecer. Más allá del anfiteatro de mármol, en la oscuridad y la lejanía, se levantaban las aldeas y las quintas. El agua plateada yacía inmóvil en los charcos, y los canales relucían de horizonte a horizonte. Era una noche de verano en el templado y apacible planeta Marte. Las embarcaciones, delicadas como flores de bronce, se entrecruzaban en los canales de vino verde, y en las largas, interminables viviendas que se curvaban como serpientes tranquilas entre las lomas, murmuraban perezosamente los amantes, tendidos en los frescos lechos de la noche.

Algunos niños corrían aún por las avenidas, a la luz de las antorchas, y con las arañas de oro que llevaban en la mano lanzaban al aire finos hilos de seda. Aquí Y allá, en las mesas donde burbujeaba la lava de plata, se preparaba alguna cena tardía. En un centenar de pueblos del hemisferio oscuro del planeta, los marcianos, seres morenos, de ojos rasgados y amarillos, se congregaban indolentemente en los anfiteatros.

Desde los escenarios una música serena se elevaba en el aire tranquilo, como el aroma de una flor. En uno de los escenarios cantó una mujer. El público se sobresaltó. La mujer dejó de cantar. Se llevó una mano a la garganta. Inclinó la cabeza mirando a los músicos, y comenzaron otra vez.

Los músicos tocaron y la mujer cantó, y esta vez el público suspiró y se inclinó hacia delante en los asientos; unos pocos se pusieron de pie, sorprendidos, y una ráfaga helada atravesó el anfiteatro. La mujer cantaba una canción terrible y extraña. Trataba de impedir que las palabras le brotaran de la boca pero éstas eran las palabras:

Avanza envuelta en belleza, como la noche
de regiones sin nubes y cielos estrellados; y todo lo mejor de lo oscuro y lo brillante
se une en su rostro y en sus ojos... La cantante se tapó la boca con las manos, y así permaneció unos instantes, inmóvil, perpleja.

-¿Qué significan esas palabras? -preguntaron los músicos.
-¿De dónde viene esa canción?
-¿Qué idioma es ése?

Y cuando los músicos soplaron en los cuernos dorados, la extraña melodía pasó otra vez lentamente por encima del público que ahora estaba de pie y hablaba en voz alta.

-¿Qué te pasa? -se preguntaron los músicos.
-¿Por qué tocabas esa música?
-Y tú, ¿qué tocabas?

La mujer se echo a llorar y huyó del escenario. El público abandonó el anfiteatro. Y en todos los trastornados pueblos marcianos ocurrió algo semejante. Una ola de frío cayó sobre ellos, como una nieve blanca.

En las avenidas sombrías, bajo las antorchas, los niños cantaban:
... y cuando ella llegó, el aparador estaba vacío, y su pobre perro no tuvo nada...

-¡Niños! -gritaron los adultos-. ¿Qué canción es ésa? ¿Dónde la aprendisteis?
-Se nos ha ocurrido de pronto. Son sólo palabras, palabras que no se entienden.

Las puertas se cerraron. Las calles quedaron desiertas. Sobre las colinas azules se elevó una estrella verde.

En el hemisferio nocturno de Marte los amantes despertaron y escucharon a sus amadas, que cantaban en la oscuridad.

-¿Qué canción es ésa?

Y en mil casas, en medio de la noche, las mujeres se despertaron gritando. Las lágrimas les rodaban por las mejillas y los hombres trataban de calmarlas.

-Vamos, vamos. Duerme. ¿Qué te pasa? ¿Alguna pesadilla?
-Algo terrible va a ocurrir por la mañana.
-Nada puede ocurrir. Todo está muy bien.

Un sollozo histérico:

-¡Se acerca, se acerca! ¡Se acerca cada vez más!
-Nada puede sucedernos. ¿Qué podría sucedernos? Vamos, duerme, duerme.

El alba de Marte fue tranquila, tan tranquila como un pozo fresco y negro, con estrellas que brillaban en las aguas de los canales, y respirando en todos los cuartos, niños que dormían encogidos con arañas en las manos cerradas, y amantes abrazados, y un cielo sin lunas, y antorchas frías, y desiertos anfiteatros de piedra.

Sólo rompió el silencio, poco antes de amanecer, un sereno que caminaba por una calle distante, solitaria y oscura, entonando una canción muy extraña.

****************************

Espero que us hagi agradat el relat. Us deixo amb una petita animació sobre aquestes festes.

Petons! ;-)

Paraigües...

2008-10-26T14:10:00.004+01:00

El post d’aquesta setmana sorgeix d’un moment d’aquells que t’ofereix la tardor... Ah! Què interessant la tardor, per molts motius... canvis en tots els sentits, el paisatge, la gent, els vestuaris, la feina que torna a ser agobiant, la retrobada amb els aliments calentets i els cafès dins les cafeteries guaitant darrera el vidre mentre xerres amigablement amb algú...

Doncs xerrant amigablement amb ma germana dijous passat prenent el berenar-sopar al Panino després d'una esgotadora tarda de compres, observàvem la tarda plujosa al carrer i les anades i vingudes de la gent, uns de més contents, d'altres més capficats, d’altres una mica atabalats perquè aguantar les bosses, el carretó del nen i el paraigua és tota una fita!

Ai! Els paraigües! Un complement més? Jo crec que no. A les nostres terres no cuidem gaire per tenir un “bon paraigua”. Es com una bossa, uns guants, un cinturó. Marca com és la persona, ens dóna informació valuosa sobre si té cura d’anar bé, si li interessa mostrar que el pot portar amb elegància i a conjunt amb el “bolso” o, si per contra, passa de tot, i agafa el primer paraigua plegable que ha trobat en aquell cubell q tots tenim a casa ple de paraigua.

Entre el jovent masculí és fàcil veure molts paraigües plegables i sense massa floritures, és a dir, blaus, negres o algun dibuixet molt discret. I el mànec amb corba. Només els arriscats poden portar algun paraigua vermell o força llampant, jaja!!!

En el sector femení i abraçant adolescència i joventut, doncs el ventall és molt gran. Els paraigües del Kukuxumusu tenen molta tirada, els de colors vius i alegres amb dibuixets també tenen sortida i ara està de moda comprar-se el bolso a conjunt amb el moneder (Com fa Tous).

Hi ha un sector molt descuidat pel que fa als paraigües, dones grans i homes de mitjana edat, als quals ningú els ha dit que els paraigües amb la varilla doblegada no dóna molt bona imatge, jaja!!!
A mi el que em fa gràcia és veure persones soles pel carrer amb un paraigua que sembla un para-sol d’una terrassa d’estiu de lo grans que són. O casos extrems, ens els quals dos persones van embutides en un paraigua dels xinos, jaja!! Com ha estat algun cop aquesta setmana el meu cas, jojo!!!

Es freqüent que no parem atenció al paraigua fins que no plou. Però, què penseu, que són millors els paraigües normals o els plegables? Penso que segons la situació hauríem de tenir 2 tipus de paraigua. Pel dia a dia, quan anem amb les motxilles, bandoleres, etc. Està bé tenir-ne un de petitet a la bossa, ja que és molt pràctic i com que anem de manera informal als treballs no queda malament. Altra cosa és un acte formal, on anem ben vestits, un sopar, trobada, etc. Llavors tots hauríem de dur un paraigua més formal i de tamany convencional.

L’auge dels paraigües dels “xinos” fa que aquest món s’hagi desvirtualitzat. Per favor! Tots en tenim, però hem de reconèixer que són lletjos, són de fireta i queden arrugats d’una manera que sembla que ens els haguem trobat pel carrer. Però per 4 euros, què més volem?

Doncs, en resum, ma germana i jo vam riure molt amb els “cutre-paraigües” de la gent. I pensàvem, aquest és un amargat, aquesta noia té pinta de simpàtica i alegre, aquesta senyora és una mica “carca”. Boicot als paraigües de ratlles, sanefes quadres i rombes!!!

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi! jaja! Abraçades!

-(•·÷[ruBen]÷·•)-

Els espais de socialització a internet

2008-10-19T17:58:00.005+02:00

D'un temps ençà s'ha posat molt de moda tot un món paral·lel als bocs. La majoria de persones ja tenim una "bitàcola" o diari personal el quan intercanviem amb tota aquella persona que es va passant per la nostra "parcel·la".

Doncs, de mica en mica, sembla que no n'hi ha prou i en un món cada cop més globalitzat i on la gent no surt tant de casa per lligar, comprar, anar de festa o jo que sé... es reforcen els estris paral·lels al famós messenger.

I per què parlo d'això? Perquè m'acabo de fer del famós portal Facebook, un espai més per fer amics, agregar la gent que tens al msn i establir una teranyina social alternativa a la "tangible". Es tracta de gent amb interessos comuns, gent que has agregat de fòrums, etc. Aquesta gent, a lo millor no la veuràs mai físicament, però vés per on comences a "socialitzar-te cibernèticament".

I és clar, amb la feinada que tots portem i el desatesos que tenim als amics de debò... només falta tenir aquests espais que s'han d'actualitzar, contestar, posar de manera atractiva a qui et llegeix, etc.

Vam començar amb el Fotolog, mundialment conegut, amb els seus pros i contres. Jo el tinc i m'agrada perquè és el més simple. Escrius i penges foto i ale! Si tens sort que no estiguin els servidors col·lapsats, doncs serà ràpid. Però clar, les limitacions de Fotolog han fet aflorar un món parel·lel i millorat de webs semblants: Fotohoo.com, Metroflog.com, Netlog.cat... Del Netlog també en sóc usuari, però perque em van passar una invitació via mail, però no és gens pràctic de actualitzar-lo i és una xarxa més limitada al territori. El Fotohoo també el tenia però el tinc "abandonat" per falta de temps... i bé, ara amb el Facebook, doncs m'he pujat al carro perquè fins i tot els meus companys de teatre, que tenen un tarannà adult i responsable ja fa temps que en són afeccionats.

I val a dir que l'any passat vaig al·lucinar quan a l'aula d'informàtica de l'escola, alguns alumnes de 6è ja feien servir el Metroflog, als 11 anys! Jo que he començat a fer servir el Fotolog als 24! :S

Facebook és un lloc una mica caòtic de moure's, però socialment funciona molt bé. Es una xarxa d'amics on hi trobes gent de tot el món. Pots ser agregat per algú o donar-te d'alta tu mateix. Això sí, mai podràs veure un perfil de manera lliure si la persona no t'ha acceptat com amic.

La manera ràpida d'esbrinar quin dels amics teus té compte de Facebook és demanar un "escannejat" del teu compte de Hotmail. Es ràpid i eficaç. Però clar, s'ha de vigilar amb tot el que fa referència a la vulneració de les lleis de protecció de dades i demés. Sembla ser que això, en el cas de Facebook quedarà resolt aviat i serà un lloc ben segur.

Us he plantejat tot això perquè jo em trobo en una espiral de coses que acaben en log i a la cap i a la fi penso: Cal mantenir actiu tot això? i perquè? No és millor seguir com abans i tenir els amics de carn i ossos i veure'ls, quedar, riure i prendre alguna cosa. Els blogs, sí, són diaris força curradets, però tampoc acaben d'omplir el buit dels amics.

Cal estar al dia de tot... però el carro de les Noves Tecnologies costa d'estirar!

Tinc el messenger ple de gent que no hi parlo mai i em plantejo passar un d'aquells programes que t'assegura qui t'ha borrat o blocat. Però, no ho fessiu pas! Diuen que si escanneges el msn amb programes d'aquest tipus, es queden amb les teves contrassenyes, "okupen" el teu compte, te'l desgavellen i el fan servir per mostrar al nick anuncis de l'estil com "Borrado.net - Fíjate quien te ha borrado del MSN". I és clar, tu veient això, caus de quatre potes!

I res més, us deixo el meu dubte existencial... Fins aviat!

L'auge dels blocs... I ara, de caixeres!

2008-10-08T20:33:00.004+02:00

Una caixera francesa es fa famosa amb un bloc

Com que últimament no poso un tema “contundent” al bloc, avui us faré parar esment en un món laboral una mica complicat: el de les caixeres de supermercat, un ofici necessari (de moment) i dur per qui l’exerceix, ja que està poc reconegut, té poques recompenses a nivel personal i fins i tot té connotacions negatives.

Tots passem per caixa en anar a un supermercat o establiment. I no parem atenció a aquella persona que tenim al davant. Fins i tot, parlem pel mòbil, no la saludem o fins i tot algú s’ha atrevit a obsequiar-la amb comentaris com: “Si no estudies, acabaràs treballant aquí de caixera!". Sense comentaris.

A França, una caixera estava farta del desprestigi al qual estava sotmesa al supermercat on treballava. Un dia se li va ocórrer obrir un bloc on parlava de les seves “aventures” al darrera de la cinta de la caixa”. A més, ofereix recomanacions al voltant de com els agrada a les caixeres o els caixers que els tractin quan la gent va a pagar. Us deixo amb un resum del fet.

Anna Sam es objeto estos días de entrevistas y reportajes después de que su "blog", con el descriptivo título de "cajera sin futuro", haya superado las 120.000 visitas, e incluso un diario de Rennes la ha elegido como una de las bretonas de 2007.

Con un diploma universitario en Lenguaje, Anna, de 28 años, empezó su cuaderno en abril pasado, un día que estaba harta de su trabajo, en el que ve desfilar a todo tipo de personas y en el que una de las frases que más ha oído es la de la madre que dice a su hija: "tienes que estudiar. Si no, acabarás como esta mujer", mientras es señalada con el dedo.

Cada noche, en su casa, Anna ha encontrado satisfacción en contar en su "blog" las anécdotas y sucesos del día, no siempre divertidas, lo que la ha convertido en una especie de embajadora de las 170.000 cajeras de supermercado que hay en Francia.

Así, ha contado sus lágrimas cuando ha sido insultada por un cliente por carecer de bolsas de plástico o la sorpresa, fingida o real, cuando suena la alarma porque otro se lleva algo sin pagar, según ha declarado a "Le Journal du Dimanche" de hoy.

Ha asistido a disputas de parejas sobre quién paga qué y se ha solazado con la imagen del hombre que viene a comprar al contado una película X horas después de haber adquirido con sus hijos cintas infantiles con tarjeta de crédito.

Cansada de un trabajo en el que ha estado ocho años y que le ha causado una tendinitis, Anna Sam acaba de adoptar una decisión radical: ha dejado su trabajo de cajera y se ha apuntado a las listas de empleo, pero mantendrá su cuaderno en Internet porque aún tiene más anécdotas que contar.

Incluso ha sido contactada por un editor de París y tiene el proyecto de trasladar a un libro sus experiencias.

El bloc en qüestió, tot i que està en francès és:

http://caissierenofutur.over-blog.com/article-13281173-6.html

Si us plau, no les ignorem! Existeixen i volen que se les tingui en consideració!

Us deixo amb un curt d’animació sobre el món dels supermercats. Salutacions!

El repte continua...

2008-09-29T00:25:00.001+02:00

Porto un 91% d'encerts, de 235 logos ja només me'n falten aquests per identificar... Us sonen de alguna cosa? A mi no...

Thanks! See you!

-(•·÷[ruBen]÷·•)-

PD: Gràcies a la gent que desinteressadament m'està ajudant XD

Descobrim marques...

2008-09-27T20:02:00.004+02:00

Un repte: Em voleu ajudar?

Fa dies que vaig rebre un correu electrònic d'una amiga amb un document d'Excel ple de marques i logos de diferents productes, als quals els falta una part del dibuix o sigles o bé només és el logo i s'ha d'identificar la marca. Alguns són estrangers i aquests que us poso a la foto no em sonen gaire... M'han dit que alguns són de marques de roba. A veure si em podeu ajudar. Ja estic a un 81% d'encerts, de 215 logos ja només me'n falten vora 40. Si voleu el joc me'l podeu demanar!

Salutacions!

I ara... Teatre!

2008-09-21T13:25:00.004+02:00

Foto de la meva classe el curs passat

Hola! Avui aprofito per escriure una mica, ja que tinc ganes...

Aquest matí hem anat a muntar l'escenografia per a la representació teatral d'aquesta tarda a la Sala Santa Llúcia, a Reus. L'obra és "El dia més foll", de Peter Turrini. Us esperem a les 19h, per tothom que vulgui venir.

Cap de setmana remogut, meteorològicament parlant. Us he de confessar que quan era petit els trons i les tempestes em feien por i encara em posen una mica neguitós, tot i que gaudeixo molt mirant a través dels vidres plorosos tot l'espectacle. Miro el cel carregat i em recorda el meu avi... I us preguntareu: Per què? Doncs, el meu avi, que va morir fa uns anys, era pintor-artista i quan pintava un quadre a l'oli, sempre tirava pels cels carregats i amenaçadors i, per això, quan veig un cel vermellós o un cel d'aquells bonics (no un cel ras), doncs penso amb ell.
En fi, que aquesta nit ha caigut un aiguat a Reus i he dormit poc, més que res pel sorollam de l'aigua a terra.

Superada la primera setmana al cole, toca afrontar la segona, amb les coses normalitzades, tot al seu lloc i els alumnes situats a la classe. A mi m'està costant aquest inici de curs, ufff!!! De mica en mica vaig reajustant hàbits. De moment, demà començo anglès a l'EOI, 2n per fi! Ens han canviat la profe, esperem que es mantingui el nivell de l'any passat. Almenys, amb els companys estic molt bé i anem aprenent.

I per fi, comencen les festes de Misericòrida a Reus. Ahir sentia Whiskin's i Els Pets des de casa meva, com que actuen al Parc Sant Jordi i jo visc a prop, el so me'l portava l'aire.
Per la joventut poca cosa i sempre el mateix: Es una mica indignant, però mira, com que es solapen les festes de Reus i les de Santa Tecla, doncs la gent marxa cap allà: Els concerts són més variats i es porten grups actuals: Efecto Mariposa, Antònia Font, etc.

El que no podem dir que a Tarragona es curren més les festes i a Reus no. L'explicació és senzilla i no cal fer demagògia. A Reus es reparteixen els actes festius durant l'any en festivals de Mim i Teatre Gestual, La fira del circ del Trapezi. I a Tarragona deixen tot el pressupost en Sant Magí i Santa Tecla, mentre que durant l'any pràcticament no es fan actes destacats a la ciutat.

Bé, va sent hora de tancar això i disfrutar d'aquest diumenge i d'aquesta curta setmana laboral. Dijous és festa a Reus, jolín, just el dia que lliuro per la tarda! :S

Petons a tothom i fins aviat!

PD: a veure si puc penjar aquest link del YouTube que caricaturitza la Mercedes Milà. Es molt divertit! XD

http://www.youtube.com/watch?v=DR6Aq9P_sH0

A tú, que ets mestre o valores la nostra tasca dins l'esgraó social

2008-09-16T20:34:00.004+02:00

FUNCIONES DEL MAESTRO/A

Detectar caries, problemas de oído, pies planos, personalidad, carencias afectivas... y cuando llegas a tu casa con intrusillos en la cabeza... ¡piojos! Hacer de papá y mamá con niños/as carentes de afecto, y no tener derecho a que eso te afecte. Llevar a curar a Enrique y dejar al resto de la clase sin atender. Hacer mil y una reuniones para aclarar a padres, madres y alumnos/as que la administración no enviará un/a sustituto/a.

Ir de colonias o de viaje de estudios, trabajar 24 horas al día por la cara, ser responsable de todo lo que pasa y, además, pagar el canguro para tus hijos. Dar clase a diferentes niveles, tener 200 alumnos/as, conocerles a todos/as (por nombres y apellidos), motivarlos y orientarles.

Hacer, restaurar, plastificar... el material de clase. Documentarte, programar clases, preparar el material, ver las novedades editoriales, hacer entrevistas a las familias y, por la noche, corregir exámenes y ejercicios. Coordinarte con los ciclos, niveles y departamentos. Quererse reciclar en horario lectivo, y tener que hacerlo en tu horario libre y pagando. Estar de interino trabajando 15 días en E. Infantil en Fuenteovejuna, 1 mes en Osasuna, 3 meses en el aula de Educación Especial de Villacarrillo y el resto del tiempo dando inglés en Motril o en cualquier otro sitio.

Saber informática, psicología, dibujo, mantenimiento de edificios, mecanografía, levantar actas, libros de escolaridad, limpiar la multicopista, arreglar la fotocopiadora, desatascar el wáter, rellenar los papeles de la adscripción... A esto hay que añadir el tener que hacer de psicólogo con los padres/madres, escuchando sus problemas de pareja, divorcios, cuernos, maltratos, alcoholismo, etc. Sin tener uno mismo derecho a tener problemas pues como todo el mundo sabe, el profesor siempre es feliz, los problemas los tienen los demás. Además, normalmente, los profesores no deben esperar un agradecimiento o un reconocimiento por toda la labor hecha, hacer de padre-madre-psicólogo-cuidador-enfermero-educador... no merece un 'gracias' por todo ya que para eso nos pagan y sobre todo, para eso tenemos vacaciones... ¡muchas vacaciones!

Tampoco hay que olvidar las amenazas de padres, los insultos e incluso agresiones... bueno, no sólo de padres, también de algunos niños, eso sí, sin tener ningún derecho para defenderse. Y Dios nos libre de hacerlo...Y... ¡Aun así, amamos nuestra profesión!

Gràcies!

2008-09-08T00:13:00.004+02:00

GRÀCIES!

Gràcies, gràcies i moltes gràcies a tots per haver-me donat l'oportunitat de passar un dels millors aniversaris dels últims anys!

Començo a tenir complexe de TV3, jajaja!!! TV3+CatalunyaRàdio+RubènCerezuela-->Vint -i- Cinc!!!! :D

A la meva família, que em va preparar una "comilona" molt bona on vaig bufar les espelmes.

A les psicopedagogues i mestres amb qui vaig dinar dinar dissabte, per ser bona gent i per haver-nos retrobat tots després de tant de temps! El joc de les pistes va ser una currada i això us ho agraeixo molt! ;-) Poso una foto a continuació amb els regals i obsequis que em van fer.

I res, demà al cole, última semana sense nens abans de la definitiva "vuelta al cole".

See you!

Girona IV: Un dia a Breda!

2008-08-30T15:41:00.015+02:00

VENTDELPLÀ-BREDA I TORNADA A CASA

Ens acomiadem del Mas dels Frares :(

Aquell divendres 21-8-08 no vam matinar massa, ja que no teníem massa plans a la vista... bé, sí, un que ens engrescava força: visitar el televisiu poble on es roden els exteriors de Ventdelplà: Breda!

Vam esmorzar com cada dia: un assortit d’embotits, força bo, suc de taronja per qui en volgués,dos termos de cafè i llet, galetes maries i 3 croissants que encara estaven calentons. Sense descuidar-nos del pa de pagès, que torràvem amb una torradora que havia a la cuina i que tenia pinta d’estufa, XD

Vam fer les maletes, que com sol passar sempre, no podíem tancar! Sort que al cotxe es pot posar tot com es vulgui.

Vam fer algunes fotos de rigor a l’entorn: la casa, els gronxadors que hi havia, la granja amb porcs, gallines, conills, galls afònics!!! XD També tenien un hort on hi havia una mica de tot.

Vam pagar a la senyora de la casa, ens va sortir força bé de preu, tenint en compte que van ser 32 euros/nit amb el dret de cuina i el fet que vam disposar de tot l’espai durant els 4 dies, ja que estàvem sols.

Vam signar en un llibre de dedicatòries que hi havia i vam acomiadar-nos de la senyora. Sort que l’Anna s’havia deixat la bossa a la cuina, sinó m’hauria descuidat els xoriços que vam comprar a Cal Pere Roca de Banyoles.

Vam començar el descens amb cotxe cap al nostre estimat Sud. I vam arribar a Breda, que queda una mica amagadet, no us penseu...

Breda no sembla Ventdelplà quan arribes, de fet és un poble, en el qual la carretera travessa el poble i no és massa maco, amb cases modernes i botigues de tot tipus: massa modern pel meu gust. Cal endinsar-se als carrerons del nucli antic per veure i reconèixer els escenaris de la sèrie de TV3.

El primer escenari que vam reconèixer va ser el Bar Tramuntana, en una de les places. De fet, no deixa de ser un local buit, amb unes cortinetes i el tendal amb el nom. Això sí, és un lloc de peregrinatge! XD

Vam anar a la plaça on hi ha l’ajuntament i on s’aprecia un lateral de la famosa església del poble. A la plaça podem veure la casa on viu la Teresa, amb una porta de fusta ben conservada (foto on surto jo fosc XD). A la vora hi ha una clínica veterinària, on el veterinari de la sèrie (el Marc Cartes) treballava (Ara està a 700, diario secreto de una call girl, XD).

Vam veure el pis de la filla del Monràs, que té els finestrals en forma d’arcs. Doncs la part del darrera d’aquest local (que és una immobiliària!!!) es fa servir per rodar l’exterior del supermercat Condis! També el vam fotografiar. És aquesta foto:

Vam passar per la plaça on hi ha l’entrada a l’església on s’hi ha celebrat algun enllaç a la sèrie. He de dir que l’església no és lletja, tot i que alguna de les parts té els carreus de pedra molt deteriorats i quasi desfets (quelcom un terròs de sucre!) Ai, la climatologia! XD

El xaletarro del Monràs estava a la part residencial del poble i ens quedava una mica lluny i ja no el vam anar a veure. I també no vam trobar Ca la Marcela, costava una mica! Sort de les forofes de la Marta i l’Anna que tenien memòria dels escenaris de la sèrie.

Cal dir que els interiors de Ventdelplà no es roden dins d’aquetes cases, sinó als estudis que TV3 té a Esplugues de Llobregat, on també es roda El cor de la ciutat.

Vam dinar al casal del poble, un lloc molt agradable i modern pel que fa a la vaixella: plats quadrats, gots quadrats i coberts estranys, sobretot les culleres, XD La feinada que va tenir la Marta per menjar la Vickyssoise! :P el preu va ser raonable.

Feia calor i vam tornar cap a la carretera, on vam aparcar. Va ser habitual veure gent que es feia fotos als llocs on es graben escenes, carrerons etc. Naltros ens vam fer fotos de nou al Tramuntana, per a triar quines ens quedaven millor.

Cap als volts de les 4.30, vam emprendre, ara sí, la baixada cap a Reus. Vam anar ràpid, excepte un tram on hi va haver un accident, on vam “tastar” el que deuen ser les retencions diàries per les autopistes dels accessos a la capital catalana!

A les 6 ja arrribàvem a Reus, cansats però satisfets dels 4 dies. Experiències, riures, compartir coses i veure món, és del que es tracta...

Al Carrefour es van separar els nostres camins momentàniament: una cap a la Selva i l’altra cap a Tortosa. Espero que el dia del meu aniversari ens tornem a retrobar els màxims possibles.

Punt i final a la mini-sèrie. Gràcies per haver-me llegit i fins aviat!

Link recomanat: http://www.ventdelpla.cat/

També podeu consultar el Fotolog: http://www.fotolog.com/rubens_world

Girona III: Dimecres 20-8-08

2008-08-28T13:42:00.010+02:00

3a etapa del Tour:

Entre Olot i Banyoles

El dimecres no vam matinar massa, però vam fer força ruta. Després d’esmorzar vam anar a Olot, on vam visitar la ciutat i vam visitar la seva església, que és força impressionant. Almenys vam poder aparcar, que ja és molt. No ens vam estendre massa i vam anar cap a Rupit.

Rupit és un poble medieval on les cases són de pedra i els carrers ni tan sols estan esfaltats, sinó que s’aixequen a partir de lloses de pedra, com si el poble s’hagués aixecat al damunt d’una extensa llosa de pedra...
Tot sembla de pessebre, molt bonic, amb uns paisatges molt macos.

Vam aparcar a l’entrada del poble i vam travessar un pont de fusta que ens duia a l’altra part del poble. Es va fer l’hora de dinar i tot i que tot semblava una mica car, vam decidir-nos per l’Hostal Estrella, de 2 estrelles, on almenys, els plats estaven plens. Vam dinar força a gust. ( http://www.hostalestrella.com )

Amb la panxona plena, vam anar als lavabos de dalt, a l’hotel i no vam poder resistir-nos a fer-nos fotos que hi havia a l’àrea infantil. Quan les tingui ja les penjarem, les que es puguin mostrar, jaja!!!

Vam seguir ruta cap a Santa Pau, un poble molt conegut pels seus fesols, petits, de collita reduïda, però diuen, que d’un gust exquisit. Com que la collita comença ara al setembre, doncs la del 2007 ja estava esgotada! Visita obligada a l’església on vam veure un pessebre permanent i on, com no!, havies de posar un euro per a que s’il·luminés i tingués musica.

A la vora tenim la zona volcànica d’Olot, que per la seva terra i pedres volcàniques permet boscos com la Fageda d’en Jordà, una extensa plana de faigs, al voltant de la fàbrica dels iogurts de la Fageda, on els treballadors tenen algun tipus de discapacitat.
El passeig per la fageda d’en Jordà es fa amb un carruatge. El nostre carruatge tenia un cavall que es deia “Torero”, jaja!! El viatge relaxa per dins el bosc, amb prou feines es veu el sol, de lo tupit que és!

A mitja tarda vam anar a Banyoles. El dia no va ser gaire bo per banyar-se, així que ens vam fer fotos i passejar pels voltants del llac, que amb els últims raigs de sol era un bonic contrast de colors.
A Banyoles vam comprar el dia abans uns fuets i xoriços la mar de bons. I la Marta va comprar una llangonissa seca molt primeta que es diu “cigaletes d’angel”, jaja!!! Sense comentaris :P

Arribats a casa, vam fer la verdureta que vam comprar a Besalú i vam escurar la nevera, jaja, que l’endemà marxàvem i quedava teca per consumir. Després, planificant per l’endemà la visita a Breda-Ventdelplà, que baixant l’autopista, ens venia de pas...

Abans d’anar a dormir vam fer una partideta a la Wii, a un joc que semblava com un parxís, en el qual jo vaig quedar últim :P per variar.

I la última entrega: Ventdelplà (visita a Breda). Petoooons!!!

Segon capítol de les mini-vacances

2008-08-25T13:57:00.008+02:00

2n dia: Dimarts 19: Figueres, Besalú, Argelaguer, Gorgs de Montagut i Fontcoberta

El dimarts al matí vam anar a Figueres, però aquell dia havia mercat i com sol passar, tots els aparcaments estaven plens. Això sí, t’anuncien un aparcament a 200 metres i el que et trobes és una bateria per a 20 cotxes i llestos... A qualsevol cosa li diuen pàrking.Havent acabat la paciència vam anar cap a Besalú, i aquí sí que vam poder aparcar, jaja!!!

Besalú és un poble petit, turístic i d’estil medieval. Destaca un majestuós pont romànic que es veu des de la carretera i emmarca el poble emmig d’un paisatge preciós. Passejant pels carrerons vam arribar a la plaça principal, on hi ha l’església, la qual també s’havia de pagar per a que s’il·luminessin els seus retaules, :S

A la plaça feien mercat de queviures, roba... Vam aprofitar per comprar patates, bajoques i fruites pel sopar del vespre. Tot seguit vam anar al Museu de Miniatures i Microminiatures “Micromundi” ( http://museuminiaturesbesalu.com/ ) i és una passada veure com en una closa de pistatxo poden construir una escena de la història del Pinotxo i el Gepetto. Algunes estaven molt currades, d’altres no tant... Al cap d’una agulla hi havia l’església de Girona! Al·lucinant!

Volíem anar als gorgs de Montagut, però no sabíem com arribar-hi. De manera que vam trucar a la cosí de la Marta i ens va orientar cap Argelaguer, on vam dinar en un restaurant-bar, que hi ha a la carretera. Sempre s’ha desprestigiat els bars-restaurants de carretera perquè hi van treballadors i camioners i ben bé que vam dinar, i baratet!

Vam enfilar muntanya amunt per la carretera i després de buscar un restaurant que era la nostra referència, vam trobar els Gorgs de Montagut, coneguts per “Gorgs dels Holandesos” perquè sempre hi van estrangers d’un càmping proper.

Els gorgs vénen a ser una mena de cavitats, llacs, cascades que va formant el curs del riu a mida s’acosta al pantà o presa. Aquell indret era molt maco, amb força genteta, hi ha un pont antic que s’hi pot passar caminant i des d’on, en èpoques de molt cabal al riu t’hi pots llençar. No era el cas aquell dia, perquè no plou gaire i l’aigua era una mica “verdeta”.

El bany ens va venir d’allò més bé, tot i que a l’Anna no li fés massa gràcia, jaja!!! Vam anar a dalt a l’aparcament on teníem el cotxe i, fent deu mil filigranes vam poder canviar el banyador per la roba interior, XD.

De tornada a la zona més plana vam anar a la masia on viuen els tiets de la Marta. Està abans d’arribar a un poblet que es diu Fontcoberta, tocant a Banyoles. Em va semblar que no era adequat, però em vaig quedar amb ganes de fotografiar aquella masia típica catalana arreglada, amb pedres a la façana, heura pujant per les parets, un jardí gran, exòtic, silvestre i desordenat (en el bon sentit, eh?), amb un corralet per a un munt d’espècies diferents de gallines. Era com una mena de col·lecció de gallines “diferents”. Ens quedem, sens dubte, amb la “Gallina Elvis”, jaja, perquè tenia tant de pèl a les cames que semblava que duia uns pantalons acampanats.

La tieta de la Marta ens va ensenyar la casa per dins i és força gran. Però la seva preocupació era la peixera. Aix... L’aigua tenia nitrats i va afectar els peixets, les herbes i tot l’ecosistema. Tots pendents de com es podia reflotar tot allò, jaja!!! Espero que sobrevisquin els peixos!

Xerrant xerrant es van fer les 9 i havíem de marxar, tot i estar molt agust fent petar la xerrada sobre els tamborets de la barra de la cuina americana. No sé si vam arreglar el món, però vam disfrutar una bona estona de la senzillesa d’aquella gent.

Tornant per la carretereta que ens duia a Sant Esteve Ses Guialbes es va fer fosc, però finalment vam trobar la sortida a la N-II i les 2 benzineres que ens avisen que ja som a la masia rural.
Un cop allí vam fer lo normal de cada dia. Dutxar-se qui volia, preparar el sopar, menjar-se’l i mirar una mica la tele, però jo era d’anar a dormir d’hora, que el cotxe esgota i no ho sembla, jaja!!

Ui! Ja he tornat a escriure massa. No tinc remei.

I la propera serà... Olot, Rupit, Santa Pau i Banyoles.

See you!

Capítol I

2008-08-22T23:58:00.007+02:00

Mini-vacances pel Gironès

i Pla de l'Estany

Qué bé m’han sentat aquests 4 dies de vacances per la plana gironina amb la Marta i l’Anna!

Després de setmanes planejant aquestes “mini-vacances”, el dia D va arribar...

El dilluns 18 em vaig llevar força d’hora, ja que ho tenia tot per fer: maleta, netejar el cotxe i posar-li gas-oil, planificar ruta... Com que el dia anterior teníem teatre a Capafonts, vaig arribar força tard a la nit i vaig deixar-ho tot per l’endemà.
Cap a les 10 i escaig vaig anar a la Selva a recollir a la Marta a la Selva i vam baixar fins a Tarragona per recollir a l’Anna a l’estació de trens, ja que arribava , tota carregada, des de Tortosa.

Som-hi! Peatge i en direcció Girona. Primera parada: Area de servei del Llobregat per fer canvi d’aigua de les olives, jajaja!!! I fer una mica d’entrepà.

L’AP-7 no té cap misteri, recte fins a la sortida 5, Girona-Empúries, o alguna cosa així...
Ah! Trobar la masia rural del Mas del Frare, això ja va costar una mica més. Sort que portàvem una guia Michelin. Fem un bon equip!

La masia pertany a un municipi que es diu Vilademuls, però al mateix temps pertany a una mena de sub-poble que es diu Vilafreser (Pla de l’Estany) i és clar, trobar aquests llocs implica agafar algunes carreterones i perdre’s... Perdre’ns, potser sí, però vam descobrir raconets i paisatges molt macos, sobretot verds!

Cap a la 1.30, a la N-II vam descobrir les 2 benzineres que eren el punt de referència per trobar un caminet de terra que ens endinsa al mas. Per fi! El mas queda al costat de la carretera, amagat per una mena de bosquet i en una mica de pendent.

La senyora ens va atendre de forma cortès i ens va ensenyar les dues cambres, però al final, com que una de les habitacions tenia 2 lliteres i llit de matrimoni, doncs vam decidir fer ús d’una només. Tot estava molt tranquil i així ho ha estat tota la setmana, ja que tan sols va passar una parella per la casa i van marxar aviat. La crisi s’ha fet palesa en el turisme :D

Amb les dues maletetes a l’habitació (és ironia XD) vam baixar a Girona a dinar i a passar la tarda. Vam aparcar prop del magnífic parc de la Devesa, un autèntic pulmó verd per a la ciutat i vam creuar uns dels ponts que ens queden a tocar de l’església principal. Vam intentar fer un petó al cul de la lleona, però estava ple, de manera que ho vam fer a la tarda.

Passejant pels estrets i típics carretons de la Girona antiga i el call jueu vam entrat a dinar a un restaurant, l’Angelot on vam degustar unes amanides i unes creps (o crespells, el català correcte, passa’l XD). Primera desgràcia: se’m va obrir el potet de la sal a l’amanir i vaig haver de demanar que m’ho canviessin perquè resulta que el pot tenia una tara i estava mig desmanegat.

Havent dinat vam continuar passejant i fen t un cafetó a la Rambla, entrant en algunes botigues i fent fotos a uns gossos i uns gats de peluix que respiraven, jaja, quines frikades!

Vam visitar la catedral, bé, una sèrie d’estances i el claustre, a un mòdic preu de 3 euros, carnet URV, jaja!!! Passem per estudiants encara! Només entrar en alguna sala ja rèiem per la cara de flipats que feien alguns dels retrats de capellans i personatges rellevants. Això sí, la façana ha quedat superblanca, però les laterals encara estan negres com el carbó!

Mirant botiguetes hippys se’ns va fer l’hora d’anar a comprar per fer el sopar. Vam anar fins al Mercadons que hi ha prop del parc de la Devesa i vam comprar pa, embotits, iogurts i tot per fer amanida!

Arribem a la casa i anem a la planta baixa de la zona comuna, on hi ha una sala-menjador, amb tele, taules i cadires i la cuina al fons. I com si fossim els amos, vam posar les bosses al marbre i mans a l’obra. Dutxats i sopats vam anar a la sala on hi havia uns sofàs que eren horribles i com una roca i a sobre grinyolaven com una mala cosa, igual que les portes de les habitacions. No se si coneixen el 6 en 1 a Girona, :S

La casa està bé, tot en estil rustic, rehabilitat el 1999. Aquesta primera nit encara vam xerrar força a l’habitació parlant una mica de tot, però aviat ens va venir la son. Bona nit!
A mi també m’ha vingut la soneta!

I el proper dia... Capítol 2, Dimarts 19, Figueres, Besalú, Argelaguer, Gorgs de Montagut i Fontcoberta.

Adéu a l'edifici de la Fira i hola al Centre d'Oci

2008-07-31T21:24:00.007+02:00

Com que demà, divendres, 1 d’agost comencen les obres d’enderroc, he pensat en dedicar un post a un dels símbols de la nostra ciutat, pel que fa al comerç, fires i desenvolupament econòmic:

L’EDIFICI DE FIRA DE REUS DEIXA PAS AL CENTRE COMERCIAL DE LA IMMOBILIÀRIA METROVACESA

Aquest dijous he aparcat un moment el cotxe al costat de la gasolinera i he vorejat la Plaça de Pompeu Fabra per tal de fer algunes fotos de l’edifici, el qual ja comença a notar els efectes del “desmantellament” agressiu i sense contemplacions al qual ha estat sotmès en les últimes setmanes.

El rètol de l’edifici i l’escut ja han estat retirats. I a corre-cuita, els del Restaurant del BonArea han esperat a l’últim moment per buidar el local. Deixeu-me malpensat: Es la revenja vers l’ajuntament i Metrovacesa per haver cancelat el contracte de lloguer del local abans d’hora? No sé, no sé... Trobarem a faltar el "Mengi tan com pugui per 4 euros" :D

Mentrestant, els actes de Fira de Reus es faran als terrenys que queden darrera l’estació de la Renfe a Reus. La veritata és que “l’arquitectura efímera”, terme molt de moda últimament, té el seu encant. Han aixecat uns pavellons a base de carpes i haimes i fins i tot han augmentat la superfície útil per exposar-hi. I sobretot han guanyat un aparcament al costat. Millor. A mitjans de 2010, ja haurien de traslladar-se al nou edifici del Tecnoparc (costat Fac. Econòmiques), que també promet molt.

Us deixo amb algunes fotos i una descripció del projecte del Centre Comercial, del qual em sento orgullós com a reusenc, ja que dinamitzarà i complementarà l’oferta sòlida del comerç local i de tota la vida. Per mi s’hauria de dir Centre Comercial La Rosa, per la rosa de Reus, jeje!!!

Metrovacesa invertirá 61 millones de euros en la promoción y posterior explotación de un nuevo centro comercial en Reus (Tarragona), que se levantará en los actuales terrenos de la fira de la ciudad, informó hoy la inmobiliaria.

El proyecto supone la construcción de un centro de 83.600 metros cuadrados, de los que unos 30.800 metros serán destinados al alquiler. El complejo dispondrá además también de un aparcamiento subterráneo de más de 1.400 plazas. Metrovacesa se ha hecho con este centro a través de un concurso público convocado por el Ayuntamiento de Reus para su construcción y explotación.

La apertura del centro comercial está prevista para el año 2010. A la inversión de 61 millones prevista por Metrovacesa en el proyecto es preciso sumar el canon que se abonará después por la concesión administrativa.

En la actualidad Metrovacesa gestiona siete grandes centros comerciales en todo el territorio nacional entre los que destacan el de 'La Maquinista' en Barcelona, el 'TresAguas' de Madrid, el 'Saler' de Valencia y el 'Artea' de Bilbao. Además, tiene previsto abrir nuevos centros en Ferrol y Madrid.

Un dia amb els "mañicos"...

2008-07-18T15:16:00.009+02:00

EXPO ZARAGOZA 2008

Ja tornem a ser aquí, cansats, però al peu del canó!

Vam sortir de casa més tard del previst, a les 7 AM. El dia, meteorològicament, no prometia gaire, i fins i tot feia fresqueta.

El David (el cuñaoooo, XD) ens esperava a la porta del cotxe a punt per carregar les motxilles amb entrepans i aigua (sí sí, vam anar rollo mochilero, jeje). Vam anar cap a Montblanc, on vam enllaçar amb l’autopista AP-2, que ens porta cap a Saragossa. Vam arribar a les 9, i el problema va ser trobar un dels 2 aparcaments que disposa el complex de l’Expo.

L’aparcament del Nord i del Sud estan molt mal indicats... Bé, de fet, has de preguntar molt i només veus panells informatius i indicadors quan ja has arribat :S Tot i que no va ser massa problemàtic. Veient, que l’aparcament no apareixia, vam vorejar la vora del riu i passats els 4 ponts que té (el de Pedra, el de Ferro, etc.) ja es veu clarament que, a la dreta està l’Expo. Vam aparcar en un carrer d’un barri del costat. I així, ens vam estalviar els 12 € del parking i vam disfrutar d’ombreta, que s’agraeix... :D

A les 10 vam entrar al complex (que recorda el Port Aventura segons com, XD). L’entrada val 35 euros pels adults (més de 25 anys) i 25 fins a 25 anys. Ma germana i jo vam entrar en aquesta categoria XD. Mons pares van estalviar-se 5 euros cadascun ja que una dona molt simpàtica de Madrid els les va revendre (osti els pronoms febles, jiji). Aquella dona va tenir un contratemps i havia de marxar, pobra...

Ja som dins...

Vam escollir l’entrada “Puerta del Pabellón-Puente". Un cop passats els arcs de seguretat, comença un passeig immens (i sense un punyeteru arbre) que ens porta a un pont cobert que travessa el complex que fa les funcions de pavelló. Abans, però, ens vam fer una foto a la carrossa que hi ha exposada amb la mascota, el Fluvi (una mica lletja). Només faltava el Carlinhos Brown, jeje

Es molt xulu, per això es diu “Pabellón-Puente”. Aquí s’hi estava molt bé i recorda aquelles passarel·les de l’aeroport del Prat per anar d’una terminal a l’altre, però sense cintes per caminar XD A mida el travesses pots veure una exposició.

Passat el pavelló, ja estàvem al centre del recinte, on trobàvem una mena d’amfiteatre per a concerts a l’aire lliure molt maco. A la dreta, unes casetes amb diferents temàtiques de l’aigua.

Una de les casetes, era de vidre on hi queia una cortineta d’aigua constant i a dins semblava com una dutxa, jeje... L’altra caseta era de planxes de ferro amb refranys, proverbis de tots els temps i cultures perforats a les planxes. En l’altra, la casa era de fusta amb informació molt interessant de quanta aigua es feia servir per fer qualsevol cosa d’ús o consum quotidià, com un jersei, un got de vi, etc.

Al costat hi havia un pavelló, el de las “Inspiraciones acuáticas” que era mooolt llarguet, però que tenia informacions diverses en pantalles i projeccions, tot amb un caire futurista.
Sobretot em quedo amb tota l’arquitectura dels edificis i pavellons. Sens dubte, és el més interessant.

A l’esplanada que queda després del pavelló-pont tenim l’impressionant edifici que alberga el Palacio de Congresos, que va una mica a banda de l’Expo. Es un edifici metàl·lic, amb unes retxetes que recorden les “rejilles” d’aquelles estufes antigues de barres XD. Es un edifici a diferents alçades i línies rectes. Molt modern i funcional.

Davant del Palau congressual, tenim una estatua molt xula, que els diu “Alma del Ebro”. Es tracta d’una estructura en forma humana i asseguda amb les cames arreplegades formada per centenars de lletres.

Allí mateix, vam assistir a la “cavalcada” jaja, que es fa cada dia sobre les 12 del migdia. Recorda una mica als espectacles del Circ Trapezi de Reus, amb unes andrómines i trastos peculiars, però força divertits.

Ja feia força calor, ufff!!! Els arbres són escassos i petitets encara i s'ha d’anar amb aigua a doll. Deixem la plaça principal i ascendim una rampa que ens porta a l’edifici amb forma de gota (vist des de dalt, això sí). Es la Torre del Agua, un grata-cels sense cap escala, tot a base de rampes i un cel obert al mig que el permet contemplar un monument que recorda un esquitx d’aigua immens fet de metall. Vas pujant a l’àtic vorejant el celobert del mig i clar, són uns 900 metres de rampes fins dalt que val la pena pujar per contemplar tot el recinte a vista d’ocell. Això sí, els peus fets caldo. Són 20 minuts per pujar els 17 pisos més o menys que té d’alçada. A dalt no es pot sortir al mirador, però sicontemplar tot Saragossa i la catedral del Pilar. Feia molta calor i vam baixar ràpidament. Però és recomanable.

Havent baixat era ja la 1, hora de dinar. Vam buscar un raconet amb ombra, però els segurates ens van convidar amablement, això sí, a buscar els llocs acondicionats. Total, que el sol era de justícia... i a les taules que hi ha als xiringuitos, només pots consumir lo de la cantina. Sort que a la mateixa esplanada del Palau de Congressos i la figura pensant de les lletres, havia un banc lliure amb un mega para-sol, que ens va anar de conya.

Teníem vergonya d’estar menjant al banc perquè no es veia ningú amb entrepans, però de mica en mica van omplir-se tots els bancs de l’esplanada que tenien ombra, sobretot els que quedaven a peu del Palau.
Ufff!!! Amb els entrepans i les coca-coles a la panxa vam intentar continuar, però costava eh?

Una becaina no hauria estat malament XD

Vam anar a la part dels pavellons i no els vam veure tots, ja que en alguns, a mida avançava la tarda formaven llargues cues... Vam veure el que ens va donar temps i el que estava més accessible. Els pavelllons dels països africans i àrabs eren els que estaven més curradets i no eren tan “comercials”. Vam veure Angola, Qatar, Argelia, Kazajstán, Emirats Arabs, Argelia, etc. Van ser els millors. De fet, els que exploten el petroli eren els millors amb pantalles de plasma i tot. Es nota que hi ha pasta...

Els pavellons de països europeus, ni fu ni fa... Alguns eren autèntiques botigues, amb bars-restaurants, shops, etc. El de Romania no valia massa, el de Suècia em va agradar força. Lituania, Polonia, les Illes orientals, con sus más y sus menos...
Mongolia estava bé, però clar, vam haver d’anar ràpid i les valoracions són subjectives, el que a un li agrada, als altres no... Cal veure-ho!

Els pavellons que tenien moooolta cua ens donaven idea que eren bons i interessants tot i que no els vam visitar. Estàvem ja molt cansats i sota un sol de justícia no és plan... A més, havies de demanar tanda i et citaven a les 17, a les 18 h, etc.

Dels pavellons autonòmics, un dels millors va ser la Comunitat Valenciana, amb unes pantalles coloristes i un decorat molt maco. El de Catalunya és superlleig, amb unes parets fosques buides, molt apagat i sense massa cosa a mostrar... Em va fer ràbia la imatge tan sosa que oferia.
El de Balears, Castella-la Manxa estaven a rebentar i no vam poder accedir-hi, tot i que fa pensar que eren bons. Per fora semblava que sí...

El pavelló de Madrid em va semblar propaganda encoberta de les “maravelles” de la capital. Estava ben fet, però l’aigua era un element secundari de l’audiovisual que s’ensenyava.
El pavelló d’Euskaki era molt rarot, havies de ser “tafaner” i mirar com qui mira per les “mirilles” de les portes. Darrera hi havia pantalles amb info diversa. Lo divertit era que en una de les mirilles et podies fer un fotomuntatge i semblar que contemplaves un paisatge.
El de Castella i Lleó tenia les parets folrades d’ampolles amb bombetes de colors a dins. Però de contingut, poca cosa...
Astúries va ser bonic, molt verd i Cantabria també. A les Illes Canàries ens van regalar un boli amb dipòsit per fer bombolletes, XD

A les 18h només havíem vist una quarta part del recinte... Però, estàvem reventats. Sort que anàvem ben calçats. El que més mal feia a tots eren els talons, sobretot per la pujada a l’edifici de la torre de 900 m. Trobàvem a faltar més bancs i ombres.

A les 19h passejàvem per l’esplanada que hi ha davant el pavelló d’Espanya (amb uns pilars que imitaven canyes de bambú)... No el vam poder veure, perquè la cua era bestial... ni tampoc l’Aquarium, ni el pavelló de l’Aragó que era super maco per fora, però almenys ens vam fer una idea de la majestuositat...

Passejant per les “atraccions” i carpes a l’aire lliure que hi ha a la ribera del riu us donaria la sensació de ser al Port Aventura XD Vam veure una pèrgola per evitar una mica el sol que ruixava aigua vaporitzada i refrescava molt l’ambient.

A partir de les 20 hores, començava l’entrada de la gent de que tenia el Passe de Nit i clar, allò estava a petar de gent... I naltros estàvem molt cansats, de veritat... Es preciós, però calen 3 dies per veure-ho una mica en condicions... De fet, hi ha un passi de 3 dies. I naltros vam anar corrents per veure un tros en un sol dia XD

A les 20.45 sortíem del recinte camí del cotxe i havent menjat l’últim entrepà en un raconet en ombra. Vam agafar el cotxe i xino-xano cap a casa. El trajecte dura unes 2 hores, 1.45 si apures una mica el cotxe. El que passa és que de tornada, de nit, i tots molt cansats, doncs ens vam passar la sortida de l’autopista de Tarragona i vam anar a parar a vora el Vendrell, XD
Sempre se n’aprèn...

Bueno, va ser posar-me al llit a les 00.30 i roncar als 3 minuts... Estàvem rebentats i viatjar cinc persones en un Citroën C4, és una matada... Mon pare, ma mare i jo apretats al darrera durant dos hores no és massa recomanable. Va ser lo pitjor... I la calor...

En línies generals va ser un dia genial. Amb totes les explicacions que es fan sobre l’aigua als pavellons aprens que l'aigua és un bé escàs, que cal limitar-ne el seu ús, a estimar-la i valorar-la.

Tot estava molt net i endreçat i les obres estaven totes acabades. A veure si els arbres es fan una mica més grans i tapen algo... XD

Veig que aquell espai, quan acabi l’Expo, els edificis es podran aprofitar bé per usos culturals, administratius i empresarials, a més d’un gran pulmó verd que ha guanyat la ciutat a la vora del riu, que abans era una ribera ple d’herbes i canyes. Hi ha un riu artificial amb un canal d’aigües braves per fer kayaks i canoes molt divertit...

I dels pavellons, no em va agradar que alguns eren simples agències de viatges que no s’havien currat res la decoració per crear “ambientillo”...

Bueno, con esto y un bizcocho hasta mañana a las ocho! ;-)

¡¡¡ INUNDATION'S AFTERNOON !!! :D

2008-07-12T21:11:00.004+02:00

Quina tarda…

… més pasada per aigua. Des de dins el cotxe contemplàvem expectants la riuada en que s’havia converit el carrer principal de Les Gavarres.

Per celebrar que l’Eli ja té les opos, ens ha fet la proposta a la Marta i a mi (i també al seu Jordi, jeje) d’anar a fer un volta a algun lloc. Eren les 4 de la tarda i, tot i que el temps estaba “xau-xau”, he proposat d’anar a Cambrils que hi ha força ambientet ara a l’estiu. Tot d’acord ens hem citat a la casa meva a les 17.30.

M’estava dutxant i triant modelet que havia d’estrenar (es que ahir vaig anar de rebaixes i tenia molta il·lusió per ensenyar els drapets :D). En sec, he vist que tot era fosc, com si fos quasi de nit i he pensat: -Ai, ai… :S

M’he vist davant de l’armari en una contradicció: Vull posar-me els pantalonets curts i les xancles, però amb la pluja ja present… Al final dic: -Per presumir s’ha de patir…
Ai, com he patit per culpa de la frase…

17.30: sento pitar a baix al carrer… Merda! No tinc paraigua i les xancles són un mal calçat… però no tinc res millor. Doncs cap al carrer i dins al cotxe, entre rialles, veiem poc factible la costa cambrilenca…

Què fem? Gavarres… Doncs som-hi… A la carretera, el que era una pluja incessant s’ha convertit en el diluvi universal. Els parabrises, donava la sensació que havien de sortir disparats de lo ràpid que anaven… La cortina d’aigua, el cel carregadíssim i amenaçador, uns llamps constants, molt bonic però.

Amb prou feines hem pogut entrar al complex de Les Gavarres, i tot un cacau: cotxes, mala visibilitat… Hem anat a la Bolera, ja que era el lloc que ens oferia més tranquil·litat i aixopluc… però el cine i la pel·lícula Kung Fu Panda també ens han atret… Llàstima dels minuts d’indecisió, que l’únic que han fet es que ens enxampés la riuada universal i nosatres dins l’Arca de Noé-Ford Focus C-Max del Jordi, XD

Tombant pel pàrking del cine, al final hem sortit fora i ja no hi ha hagut c…… d’anar amb els paraigües plegables fins a les guixetes XD (Quan fa vent i plou, portar un paraigua plegable implica que cau més aigua a dins que a fora :D)

Ens hem posat sota d’una marquesina d’una botiga tancada a la vora dels cines, però en sec, ha començat a colar aigua per la teuladeta metàlica de l’establiment… Au, millor al cotxe, que almenys és hermètic!

Quin fart de riure! En els 4 segons que hi havia de la tenda al cotxe ha semblat una dutxa d’hidromassatge: quina potencia! Hem quedat xops i les sabates anegades. Algú ha dit que ja no caldria passar-los-hi un drapet XD
Només ens ha faltat l’Uno perquè amb aquelles safatetes que té el cotxe del Jordi al darrera dels seients, hauríem passat una bona estona… Almenys hem rigut, ja que tot ha sortit al revés del previst… però mira, ha estat diferent…

Al cap d’una estona, hem decidit tirar pel dret i anar a l’Eroski, però també ha estat una odissea arribar-hi, ja que els dos ponts que connecten el Carrefour amb la carretera estaven inundats i j hem fet un “rodeo” per La Floresta… i la circumval·lació del costat de Les Gavarres.

Vora a les 18.35 hem conseguit accedir, que no aparcar, al complex Parc Central. Per què tots decidim fer el mateuix un dia de pluja? A dónde vas Vicente? Donde va la gente!
Tant el pàrking com les galeries semblaven una Font, rajant per tot arreu… Visca les reformes de “Manolo y Benito-Todo reformas y gotelé” XD

Se’ns ha acudit aparcar en un lloc de minusvàlids, però la honradesa i la por de multes ens ho ha fet repensar, tot i que hi ha hagut indicis de fer una representació teatral, amb una cega i un coix… per si ens deien alguna cosa XD XD... Qué booooo!!!

L’aigua és el que té… Fa venir gana, com quan ens banyem a la platja… Doncs, hem anat al McDonald’s. Sí, sí, dieta sana, saludable i mediterrània… Però, “una vez al año, no hace daño” XD. Ben bo que ho hem trobat tot, i a sobre ens han donat un d’aquells gots en forma de llauna: Avui ha tocat el gris: tot just el més lleig… :S

Amb la panxona plena i havent “arreglat el país”, hem tornat cap a les nostres “houses” a l’espera de veure quan fem una sortideta junts amb aigua… això sí, però per banyar-s’hi… i amb sol, molt de sol! Sembla ser que serà aviat!

Gràcies per la tarda tan divertida i diferent que hem passat i als altres per llegir aquest “tostón”! Petoooons!!!

Fuegos artificiales a pie de playa

2008-07-10T17:22:00.003+02:00

CONCURS DE CASTELLS DE FOCS DE TGN

Hola! Ayer lo pasé en grande en el castillo de fuegos de la Platja del Miracle de Tarragona. A media tarde bajé al barrio marítimo de Reus, jajaja y por suerte, encontré aparcamiento al lado de l’església de Sant Francesc (cosa extraña) y estuvimos dando una vuelta por la Rambla, el passeig de les palmeres y el Balcó del Mediterrani.

Era el primer concurso de fuegos al que bajé este año y tocó la pirotécnica First Class Pyro-Events, la empresa más joven que participa en esta edición del concurso tarraconense.
Pues a medida fue pasando la tarde, TGN era un hervidero de gente en una única dirección: hacia al mar o la playa. Nosotros cogimos la cenita en el Viena y caminamos 8 kilómetros XD hasta la playa, dónde fue una pasada por lo bien que se vio todo y la comodidad… Eso sí, ni un metro cuadrado libre, jeje!!!

A medio mordisco, a las 22.31, se apagan las luces y los alemanes le dan al sofisticado software que inicia la orquestra de luz y color. Debutaban en el concurso de fuegos de Tarragona, sin embargo dejaron un buen sabor de boca a los miles de espectadores que desde la tarde reservaban los mejores sitios cerca de la playa.

Fue un castillo de fuegos muy ruidoso, con un buen y prometedor inicio y un muy buen final. A pesar de ello, se registraron algunos momentos de baja intensidad que tampoco rompieron el ritmo del espectáculo pirotécnico. Las palmeras y los fuegos acuáticos fueron abundantes y el público respondió con fuertes aplausos después de cada nueva traca. Se terminó a las 23.50, se me hizo corto… :S

Opiniones de la gente sacadas del Diari de Tarragona:

«Han empezado con ritmo», comentaba Fernando a su esposa Yolanda. Ambos son vecinos de Vila-seca y junto con sus hijos Marc y Víctor, y una amiga, habían tomado la primera fila del mirador del Miracle. Desde las ocho y media que reservaban sus puestos y es que después de no fallar ningún año ya son unos auténticos expertos. «Este año es la primera noche que venimos pero mañana –hoy para el lector– y pasado también vamos a venir», aseguraba el marido. Y es que la noche empezaba con un bocadillo junto a la playa y una bolsa de pipas que se abría con el primer trueno que avisaba del inicio del espectáculo. «Hoy ha sido una cena light porque no nos ha venido la amiga de la mesa. Sin embargo, siempre venimos a comer e incluso nos llevamos la tortilla de patatas», añadía Yolanda.

Una noche más, los espectadores de la playa estuvieron de suerte y el aire no les echó el humo. Únicamente durante el período de los fuegos acuáticos se registraron algunos problemas de acumulación.

El de ayer fue un espectáculo básicamente de palmeras. Aunque los niños dejaron volar la imaginación para bautizar las distintas figuras. Los discos y los gusanos fueron otras de las variaciones. Después de algunos falsos finales, la traca final no dejó indiferente al público que no ahorró aplausos.

Con la tontería, llegué a casa a la 1 y pico... Se estaba muy bien en la playa de noche, con la arena fresquita. Flipé con la gente que se llevaba el comedor de su casa! Mesas y sillas de camping, la nevera portátil, una luz de gas, las cartas del Uno y la fiambrera a rebosar XD

No os "rallo" más, os recomiendo que vayais!

Gracias por los comentarios y hasta pronto! ;)

Excursió estiuenca als Gorgs de Siurana

2008-07-08T21:20:00.003+02:00

GORGS'08

Avui, seguint les tradicions que marquen la colla dels "psicopedagogs genuïns", hem tornat a un paratge idílic de la zona de l'interior del Camp de Tarragona. Hem anat a fer un pic-nic a l'aire lliure i a banyar-nos als gorgs que hi ha al costat del Pantà de Siurana (Priorat).

Els gorgs són uns salts d'aigua en el recorregut del riu, una mena de cascades, amb clots a les zones rocoses que formen una mena de llacs molt bonics per banyar-s'hi.

Cap a les 11.15, tots al punt de concentració, ca la Marta, a la Selva. Revisió d'equipatge, indumentària, estris diversos, sense descuidar-nos aquelles ulleres de bussejar amb la boquilla per respirar, jajaja!!! Semblava que havíem de marxar tres dies al Pirineu, jajaja!!! No n'aprendrem mai. La Marta ha acabat d'emplatar i protegir la truita tan bona que ha fet, mentre que els altres aguantàvem els crits histèrics del veí, mentre que el Duc, el gos de la Marta, s'ho mirava impassible al costat de la porta del carrer.

Tots al cotxe i cap a Alforja a recollir quatre coses a casa de l'Abel i a buscar pa rodó a ca l'Alex. Per cert, un pa molt bo!

El viatge d'Alforja a Siurana ha estat una mica divers. Es que ja se sap que les carreteres comarcals i locals són com són... I a més, el temps ens desanimava una mica, tot i que la Marta, de tant en tant deia: -Mira, una escletxa de sol! XD Sort dels optimistes.

Passat Cornudella de Montsant, aquell poble on els arbres centenaris queden quasi al mig de la carretera, ja hem agafat la carretereta cap a Siurana. Una mica amagat i discretet, hi ha una pista forestal, o caminet de carro, que porta cap a baix als gorgs i al riu. Aquesta última part del trajecte costa de passar, ja que és un camí molt llarg, pedregós i el cotxe ha d'anar lent si no vols desmanegar-lo, XD

Però, per fí, hem arribat a la corba on sempre deixàvem el cotxe i, maledicció! L'incivisme s'ha fet palesa! Si 2 cotxes s¡'aparquen bé, ni caben 4! Hem hagut de deixar-lo una mica més avall, però sense més problemes.

Amb els trastets a sobre i un calçat adequat (aquells peus de goma que no sé com es diuen), hem vorejat el riu pedregós i ple de còdols fins al gorg mitjà (el primer que trobem). Jo no portava calçat adequat i ha sigut un calvari. Mai n'aprenc, jaja!!!

Se'm instal·lat al roquís de la vora del gorg i ens hem remullat els peus, ja que el temps en aquell moment, no permetia res més i el vent ha estat molt "punyetero". L'Abel ha anat a donar un cop d'ull al gorg de dalt, que está uns quants metres més enllà, però hi havia força gent, de manera que ja hem dessisit d'anar-hi. Allí, hi ha una cascada força atractiva per saltar-hi, a veure si ens atrevim la propera vegada!

Hem preparat el tinglado per dinar, amb la truita (descuidada al cotxe prèviament, XD), els aperitus, el pa amb tomàquet i embotits, l'amanida... Tot molt bo. I per postres, les galetones regalimades que un servidor ha portat. Després de dinar, com que hem acabat a les 14.30, hem pres el sol fooooorça estona, aprofitant que la meteorologia ens ha donat una treva i s'ha manifestat amb tot el seu esplendor. Ens hem posat força morenets. Alguns dels comentaris més graciosos és que hi ha algú (no de nosaltres), que gasta protecció solar de 100, eing?! Això existeix? Jo, com que sóc morenet, i m'ha agafat coloret ràpid, amb factor 20 ja he fet.

Quan semblava que ja havíem fet les 2 hores de rigor de digestió i semblava que ens podríem banayar tots junts (primer havíen anat la Marta i l'Abel), han aparegut els marrecs de 18 anys "novatos", XD (Per la L del cotxe) i han estat enredant, tirant pedres (com si no n'hi haguessin prou ja!) i parlant d'instruments musicals (l'única cosa sensata que han dit).

Bé, quan s'han apartat, hem entrat a l'aigua nosaltres i estava frescota, però ràpidament ens hem aclimatat. Llavors, rondaven per allí uns nens que també han fet de les seves, però hem tingut paciència.

Quan s'hem cansat hem recollit trastets i hem anat a Cornudella a prendre un refresc al bar Íntim (jajaja!!! Quin nom, per favor!) i hem fet ruta de tornada fins a la Selva.

Gràcies a tots vosaltres per haver-me fet gaudir d'aquest dia tan macu i sa! Sou els millors!

No tenim calor... Ah! Deu ser perquè ens hem banyat!

2008-07-05T23:07:00.006+02:00

Dia de calor, bany i retrobades a Tortosa

Avui, com fem un cop cada estiu, hem fet la ruta cap a Tortosa, concretament al poble del Raval de Crist (crec), al mas de la nostra companya i amiga psicopedagoga.

Hem marxat cap a les 10.35, una hora en que el sol ja picava, bon preludi del que seria el dia. Casa meva ha estat el lloc de concentració. Finalment, no hem marxat amb el meu cotxe, sinó amb el d'una de les companyes. Una mica justets d'espai, però bé, hem arribat al cap d'una horeta al Carrefour Express de Tortosa, on havíem quedat amb la nostra amiga.

En la nostra aturada consumista, hem comprat tot l'imprescindible pel dinar: la carn, les begudes i els aperitius. Mig rient, hem dit que hauria estat bé fer una foto al carro per no haver de pensar massa l'any que vé. De moment, recordarem, la llonganissa, les costelletes i la carn de corder, jaja!!!

I d'allí cap a la parcel·la, a uns 10 minuts de la capital ebrenca. La carretera ample dóna pas a una carretera secundària sinuosa, sort que no ens marejem i passem a una sèrie de camins de terra, ara a la dreta, ara a l'esquerra... Al final, ja hem reconegut la porta de la finca on ens ha vingut a rebre la gosseta tota contenta i a punt per a que li gratessin el llom!

Hem vist el gruix de les reformes a la casa. Deu n'hi dó! El que l'any passat eren un porxo i una sala oberta amb 4 parets s'ha convertit en un habitatge de planta baixa de primer nivell. El porxo ha quedat preciós, amb la seva taula i cadires, a l'entrar un rebedor de color rosat, amb un lavabo, amb dutxa d'hidromassatge! Tamnbé hem vist la cuineta supermona i moderna. A mi m'ha encantat sobretot el color de les parets, colors vius i moderns!

El millor de la reforma han estat els 40 m2 de menjador que hi ha, una passada. Sense descuidar-nos la peixera! La resta de la casa, les habitacions, segueixen com l'any passat ja que ja estaven reformades.

M'ha fet molt gràcia el "xalet d'alt standing" que l'Anna ha fet construir pels conills, jaja!!! No li faltava detall... Aquests conillets no tindran mai dret a queixar-se!

Després de les salutacions amb la família i sobretot amb la iaia que té 95 anys!, hem anat a fer el primer bany de la temporada a l'hipermegapiscina! Que xula que és! La piscina també ha patit una remodelació, ja que li han posat aquelles rajoletes molt petitetes, típiques de les piscines, que es diuen Gresite, amb un dibuix de dos dofins al mig. L'aigua estava una mica freda al principi, però un cop dins s'hi estava bé!

Un cop començava a venir la gana, hem anat a preparar el pica-pica i la carn, que per estalviar suades i llenya, hem cuit a la cuina. Hem dinat la mar de bé, i hem rigut molt, sobretot amb les nostres "grans frases", com la del titular d'aquest post, jaja!!! Qui l'ha dit ja ho sap, jeje!!!

Amb les panxones plenes i encara amb el regust del flam tan bo que l'Anna ens ha servit, hem estat jugant al jocs del Super Mario Bross de la Wii. Jo m'he quedat clapat al sofà fins que hem jugat al Triiviial. Total, hem perdut els dos cops :-(

I cap al tard, hem recollit els trastets, hem fet unes quantes fotos per al record i d'altres de xorres i cap al Camp de Tarragona que hi falta gent!

Salutacions i gràcies a tothom que ha participat d'aquesta bonica i agradable jornada!

Pels mestres que estem en contra que els alumnes ho vegin...

2008-05-15T21:51:00.002+02:00

El Consejo Audiovisual Catalán critica la emisión de 'Pressing Catch' en horario infantil

Luchadores forzudos con un público atrás reclamando puñetazos a diestro y siniestro. Ésta es la imagen que refleja el programa 'Pressing Catch' de Cuatro. Si en febrero varias asociaciones como la Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC) y la Confederación Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos (Concapa) ya pusieron el grito en el cielo por su efecto sobre los niños, ahora el Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC) ha dicho la suya y cree conveniente que se tomen medidas al respecto. Así se lo ha hecho saber el organismo al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Aunque en el informe del ente regulador se constata que la señalización prohibida para menores de 13 años del espacio «es la correcta», advierte que el programa de lucha libre «puede generar conductas imitativas en los menores» y recomienda la modificación de su emisión para reducir su penetración entre los menores. Con estas medidas, el CAC espera que, en un caso extremo, los padres puedan ver 'Pressing Catch' junto a sus hijos o que se emita el espacio fuera del horario protegido (de 6.00 horas a 22.00 horas). De hecho, Cuatro y la televisión francesa NT1 son las dos únicas cadenas que emiten la lucha libre en abierto. Sin embargo, en Francia el espacio se puede ver por la noche, a las 22.00 horas, lo que impide que muchos menores presencien el espectáculo y acalla muchas críticas de los sectores reguladores. En cambio, Cuatro ofrece 'Pressing Catch' los sábados y domingos a las 15.25 horas, un horario de fácil acceso para los niños.

CRISTINA RUBIO BARCELONA elmundo.es

Recomanació literària

2008-05-10T19:47:00.004+02:00

L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ
Premi de l'Associació Francesa de Premsa de França 2007

Després de tant de temps sense actualitzar, torno de nou, en aquest cas, amb la recomanació d'un llibre que estic llegint actualment. Es un regal matern per Sant Jordi. Us passo un article de EL PAÍS que ens parla de l'autora, la francesa Muriel Barbery i el seu llibre.

Un libro que cae de una estantería, un gato que sitúa sus patas sobre el nombre de una mujer y la imaginación de Muriel Barbery (Bayeux, Francia,1969) han posibilitado que los lectores puedan tener entre sus manos La elegancia del erizo (Seix Barral), una oda a la belleza de las personas que nos rodean y una crítica mordaz a la burguesía francesa. La escritora habla en su literatura de la soledad, de la inteligencia del individuo y de la solidaridad. La elegancia del erizo descubre a mujeres y hombres que viven juntos pero en mundos diferentes, separados por la cultura y las condiciones sociales. Cuenta una historia que emerge del número 7 de la calle Grenelle, un inmueble burgués de París, en el que nada es lo que parece. Dos de sus habitantes esconden un secreto. Renée, la portera, lleva mucho tiempo fingiendo ser una mujer común. Paloma tiene 12 años y oculta una inteligencia extraordinaria. Ambas llevan una vida solitaria, mientras se esfuerzan por vencer la desesperanza.

El personaje de la portera aparece fugazmente en La golosina, el anterior libro de la escritora, profesora de Filosofía en Bayeux, trabajo que abandonará durante un tiempo tras el éxito editorial logrado en su país. "Deseé crear un personaje en el que cupiese el desarraigo y la soledad más absoluta y que al mismo tiempo tuviese la capacidad de tener un amplio conocimiento de la vida y fuese una sabia". Muriel Barbery ha llegado a la conclusión de que "la inteligencia es algo transversal a todos los estratos sociales" y, por ello, tanto Renée como Paloma pueden compartir las mismas inquietudes intelectuales. A pesar de tener un físico muy poco agraciado, Renée es, en realidad, una experta en gramática, sensible con las naturalezas muertas holandesas, que lee a Tolstói, escucha a Mozart y al rapero Eminem, y le encanta el cine japonés de Ozu -una pasión que comparte también la escritora, que se trasladará un año a Villa Kujoyama en Japón para escribir su próxima novela-. "Si hubiera una intención en el libro sería la de mostrar a unos personajes solitarios", subraya Barbery, quien explica que la aparición de Paloma, que escribe un diario doble, se produjo cuando llevaba escrito el 80% del libro y tuvo que volver a empezar para darle un protagonismo mayor.

En La elegancia del erizo, la escritora alude a las dificultades de algunos seres humanos para entablar relaciones. "Es algo que a mí me resulta muy difícil. La mayor parte de mi vida la he pasado en un círculo muy restringido por el temor a lo desconocido". Habla Barbery de su crítica a la burguesía en el libro. "En mi país hay una gran fractura entre las clases sociales y un elitismo cultural muy fuerte. El fenómeno de la integración de la inmigración ha sido un absoluto fracaso".

La escritora se ruboriza ante una sesión fotográfica y huye de las cámaras de televisión, una timidez que le llevó a pensar en sus inicios que su obra jamás iba a ser publicada. "Cuando escribes te metes en un mundo impenetrable, tan íntimo que me resulta chocante que se vaya a publicar o salir a la luz lo que imagina mi mente y se va reflejando en el ordenador. Admiro a los escritores que tienen un plan o una estructura, pero yo me siento por la mañana y no sé hacia dónde voy a tirar. Además, si lo sé, malo, porque seguro que luego no vale para nada. Hay momentos en los que tengo la impresión de estar como en trance". Su peculiar forma de escribir se condensa en capítulos muy cortos que dejan al lector expectante ante los acontecimientos que va descubriendo en La elegancia del erizo.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/personajes/solitarios/Muriel/Barbery/elpepucul/20071005elpepicul_8/Tes

Avance Oscar 2008: Las películas que no te debes perder

2008-02-23T13:26:00.004+01:00

80º EDICIÓN DE LOS PREMIOS DE LA ACADEMIA DE HOLLYWOOD

Javier Bardem ha sido nominado al Oscar en la categoría de mejor actor de reparto en la película de los hermanos Coen 'No es país para viejos'. Otro español, Alberto Iglesias, competirá por el premio a la mejor banda sonora con su trabajo 'Cometas en el cielo'.Las cintas favoritas, con ocho candidaturas cada una, son 'No es país para viejos' y 'Pozos de ambición'. La ceremonia de entrega de los premios Oscar se celebrará mañana domingo 24 de febrero, madrugada del lunes en Catalunya. Para los fans, a progamar el vídeo o a trasnochar, jejeje!!!!

Primera tanda de películas recomendadas

Expiación

Fecha de estreno: 11 de enero
A favor: Todo el mundo le señala como la favorita
En contra: Todo el mundo le señala como la favorita
Comentario: Dirigida por Joe Wright (el de Orgullo y Prejuicio) e interpretada por Keira Knightley y James McAvoy, es ahora mismo el frontrunner, como dicen en EE.UU. O lo que es lo mismo, la favorita. Eso siempre es señal de fuerza, pero en los últimos años ha jugado en contra de quien ostentaba tal etiqueta: Dreamgirls el año pasado, sin ir más lejos, no fue ni nominada a pesar de estar en todas las quinielas. En todo caso, Expiación lo tiene todo para ser, como mínimo, nominada: adaptación de un libro de gran éxito, drama bélico situado en la II Guerra Mundial, historia de amor, pedigrí británico... y quizá la única gran superproducción en un año de películas pequeñas.

No es país para viejos

Fecha de estreno: 7 de marzo (esperemos que lo adelanten)
A favor: La película con mejores críticas del año
En contra: Demasiada violencia
Comentario: Es la única película que puede dar su nominación por segura, junto con Expiación. En EEUU ha recibido unas críticas impresionantemente buenas, que la sitúan como la mejor película de los Coen desde Fargo. El filme viene demostrando su potencial desde Cannes, y la nominación de Javier Bardem como Mejor Actor Secundario se da por hecha en todos los círculos. Sus únicos problemas son el exceso de violencia -la película está poblada de personajes desagradables que pueden no gustar a los más veteranos de la Academia (que son muchos y conservadores)- y que no veo a los Coen montados en el circo de la promoción (cenas, lunchs, screenings, fiestas en lujosas terrazas...) que requieren estos premios para que se acuerden de uno.

Hacia rutas salvajes

Fecha de estreno: 25 de enero de 2008
A favor: Es la película que te hará sentir bien
En contra: Que no nos la creamos, pese a estar basada en un hecho real
Comentario: Las películas que más gustan a los académicos son aquellas que te hacen llorar y/o aquellas que, de algún modo te hacen sentir bien, te hacen tener ganas de cambiar y ser mejor persona. Ocupado el primer espacio por Expiación, Hacia rutas salvajes se mete de lleno en el segundo un joven idealista deja toda su vida y posesiones, dona todos sus ahorros a la caridad y se las pira a Alaska: ¿Quién no querría hacer eso? ¿Quién sería capaz de hacerlo? El filme promete emoción, una fotografía impecable, discurso de Otro mundo es posible e imagino que alguna chinita para Bush. No en vano, la dirige Sean Penn.

Cometas en el cielo

Fecha de estreno: 8 de febrero
A favor: Llenará el espacio dejado por otras películas que hablaban de Irak, Afganistán...
En contra: No cuenta con actores conocidos.
Comentario: El filme de Marc Forster parece ser el único de todos los títulos que se referían a la situación actual en Oriente Medio que va a sobrevivir en la carrera hacia el Oscar. Los que la han visto hablan maravillas de él, ya que es una película muy dura y auténtica en la que un hombre va a rescatar del régimen talibán al hijo de su mejor amigo. Forster es un director de probada solvencia y pasmosa habilidad para pasar de un género a otro sin que la calidad de sus películas merme un ápice: del drama sentimental (Descubriendo Nunca Jamás) al thriller psicológico (Tránsito). Eso sí, al ser una película sin estrellas, necesita de una campaña agresiva que la dé a conocer, o no tendrá nada que hacer.

Juno

Fecha de estreno: 1 de febrero
A favor: Es una comedia en un año de películas dramáticas, bélicas o negras
En contra: Que sea una de esas películas que gustan a todos, pero no cale en nadie
Comentario: En bastantes ediciones de los Oscar se cuela entre las cinco nominadas una película amable, ya sea comedia (Little Miss Sunshine, 2006) o drama (Seabiscuit, 2003), que pone de acuerdo a mucha gente, que gusta a todo el mundo, pero no llega a entusiasmar a nadie. Suele llevarse unas 5 nominaciones, entre ellas película guión y puede que algún actor secundario. Este año Juno tiene todas las papeletas para llenar ese huec una adolescente se queda embarazada y busca unos padres a los que dar su hijo en adopción. Se adivinan risas en los dos primeros actos y lágrimas de alegría en el tercero. La dirige Jason Reitman, que ya estuvo al frente de la estupenda Gracias por fumar (nominada el pasado año al Globo de Oro a la Mejor Comedia).

Erradiquem Raw, SmackDown, Pressing Catch... de Youtube

2008-02-17T17:51:00.002+01:00

això va dirigit als mestres, però qualsevol que llegeixi això ho pot entendre.

He agafat manllevat el text d'un bloggaire perquè penso el mateix que ell i entre tots podem evitar les males influències que aquest tipus de programes ocasionen als infants.

Font: http://www.socmestre.blogspot.com

Tots i totes hem sentit a parlar de quelcom anomenat Pressing Catch (actualment SmackDown - RAW o qualsevol de les seves variants més noves o més antigues).

Sóc el primer que opina que més que responsabilitat de la televisió que l'emet (el posa en horari de protecció infantil) és dels pares i mares que participen a la voràgine comercial de tots els productes, ja siguin ninos, cromos, o simplement deixant veure als seus fills un programa on els lluitadors no es peguen ni de debó, però sembla que es donguin fins i tot amb cadires.

Darrerament aquest fenòmen s'ha vist evolucionat, tots i totes coneixem Youtube i com evoluciona aquest món de les tecnologies de la informació i la comunicació. És per això que , com a docents hem de fer servir altres mètodes, també més evolucionats. A vegades no cal erradicar un contingut, simplement cal marcar-lo com no adequat. I això es pot fer amb un parell de clics. Voleu saber com?

Com marcar un vídeo com a no adequat?

1-Anar a la versió espanyola del Youtube (és important que qui vegi les dades estadístiques s'adoni que el problema el tenim aquí i que ens referim a gent d'aquí) http://es.youtube.com

2-Fer-nos un compte a Youtube (podem fer servir un compte Google o només cal registrar-se en dos minuts i sense gaire problema) i entrar amb el nostre nom d'usuari/a i contrasenya.

3-Cercar vídeos violents (en aquest cas estàvem parlant D'Smack Down, Pressing catch o Raw, també li afegim una altra paraula que denoti que es fa a les escoles o a casa (les etiquetes poden ser en castellà o català. Exemple: pressing catch escuela o pressing catch escola).

4-Triar un vídeo i donar-li a la opció que posa Marcar,a sota d'ell.

5-Triar el motiu: En el nostre cas és Contenido Violento o Repulsivo >> Pelea de Menores6- Per a completar la nostra acció puntuarem el vídeo amb una estrella, la puntuació més baixa qeu hi ha per puntuar un vídeo, amb la qual cosa el vídeo tindrà poca puntuació i ja serà mostrat en resultats relacionats de youtube.

Imatges recents i del període carnavalenc

2008-02-06T00:39:00.000+01:00

Avui estic una mica dropet i no tinc massa ganes d'escriure. Unes quantes imatges valen més que mil paraules, jejejeje!!!!

Podeu accedir al meu fotolog, on escric més sovint: www.fotolog.com/rubens_world

Fins aviat! XD

cArNaVaL, cArNaVaL :( :)

2008-02-03T23:53:00.000+01:00

Després de tenir tot això abandonat, escriuré com em va anar a la Rua de Carnaval de dissabte a Reus.

De fet, no tenia pensament d'anar a la Rua de Reus, però ma germana em va animar a posar-me una disfressa seva de Pinotxo, que tenia desat a l'armari de quan ella anava en una carrossa. M'ho vaig passar molt bé. Jojojo!!! Vam prendre una ampolla d'aigua plena de cava per alegrar-nos la Rua... I caram, si ens vam alegrar, jajaja!!!

I avui, a veure si arreglo una mica tota l'habitació, preparo l'excursió de dijous a Vandellòs/Hospitalet/Cambrils i estudio una mica de teatre. No sé si aniré a la Batalla del Confetti, la veritat és que el dia no és gaire bo i amenaça pluja.
Ah, sento no haver dit res a les meves amigues selvatanes. He vist els sms i les perdudes al mòvil aquest matí. Vaig tenir el mòbil arraconat tot el dia...

Un petó a tothom! Bona recta final de Carnaval... I recordeu... Per Carnaval, tot s'hi val

Ah! Si us agraden aquelles pseudo-revistes carnavaleres, que se'n riuen dels polítics, visiteu:

http://cat.bloctum.com/elquioscdelcarnestoltes

És molt divertit!!!!

PARA EMPEZAR... ¿QUÉ ES UN CÓMIC?

2008-01-16T00:53:00.000+01:00

CEIP Escola Montsant – 2º trimestre curso 07-08

Unidad Didáctica de Lengua Castellana – 6º
********************************************

1) Es un medio de comunicación social que consiste en la narración de historietas a través de tres elementos fundamentales:
· El dibujo,
· La viñeta y
· El Globo de texto
2) “Secuencia de viñetas o representaciones gráficas que narran una historieta mediante imágenes y texto que aparece encerrado en un globo o bocadillo”.
3) “Historietas en las que predomina la acción, contadas en secuencias de imágenes y con un específico repertorio de signos”.
4) Es una forma narrativa cuya estructura no consta solo de un sistema, sino de dos: lenguaje e imagen”.

UN POCO DE HISTORIA
***********************

Hay algunos autores que dicen que el cómic ya existió en la prehistoria en las pinturas rupestres y en los jeroglíficos egipcios. Pero es hacia el año 1800 cuando se empieza a escribir historietas ilustradas, aunque no aún de la forma actual: al principio, los dibujantes alemanes, suizos y franceses contaban historietas gráficas con viñetas que llevaban debajo un texto explicativo. Después se inventaron los globos y bocadillos.

En España las historietas no se popularizaron tanto como en otros países. Los cómic españoles surgieron de la revista T.B.O. Por eso los cómic se llamaron también tebeos.

Otra famosa revista dedicada al humor fue Pulgarcito. Personajes de tebeo o de cómic español fueron Mortadelo, Carpanta, Zipi y Zape, la familia Cebolleta, el Guerrero del Antifaz, el Jabato, el Capitán Trueno... Y entre los extranjeros destacan Tintin (belga), Asterix (francés), Superman (norteamericano), Mafalda (argentina)…
......................................................................................................

Una vez leído esto... Vamos a ver unos PowerPoints sobre los recursos, técnicas y lenguaje del cómic...

En un lado de la pantalla vereis unos documentos en Power Point dónde podreis aprender lo necesario para empezar a trabajar EL CÓMIC.

También teneis colgado un dossier de actividades complementarias que debereis imprimir en casa y completar.

Enlaces de internet que os pueden ser útiles:

http://www.areabase.com/cultura_comic.htm
http://www.readwritethink.org/materials/comic/index.html

Bibliografía:
***********

- ANGOLOTI, C. (1990). Cómics, títeres y teatro de sobras. Edit. La Torre, Madrid.
- APARACI, Roberto. (1992). El comic y la fotonovela en el aula. Ediciones La Torre y Consejería de Educación de Madrid.
- BUSQUETS, Lluis. (1977). Para leer la imagen. Editorial ICCE. Madrid.
- COMA, J. (1982): Historia de los cómics, Vol. 4. Edit. Toutarín. Barcelona.

- COMA, J. (1982). Diccionario de los comics, la edad de oro. Editorial Plaza Anjames. Barcelona.
- EISMER, W. (1984). Los cómics y el arte secuencial. Editorial Norma. Barcelona.
- FERNANDEZ, M. y DIAZ, O. (1990). El cómic en el aula. Editorial Alhambra. Madrid.

La televisió americana NBC cancel·la la gala dels Globus d'Or pel boicot dels artistes

2008-01-08T15:23:00.000+01:00

Amb el glamour que comporten aquests saraus dels ianquis, i ara ens deixen sense...

Què serà lo pròxim? Deixar-nos sense la Gala dels TP a Espanya? :S

------------------------------------------------------------------------------------------------
font: www.3cat24.cat

Washington

Actualitzat a les 07:19 h 08/01/2008

La cadena nord-americana NBC ha suspès l'emissió de la cerimònia de lliurament dels premis Globus d'Or. El motiu és el boicot anunciat per diversos artistes, entre els quals hi ha candidats als guardons, en solidaritat amb la vaga de guionistes de cine i televisió. La cerimònia estava prevista pel 13 de gener. Segons l'edició digital del diari "Los Angeles Times", en lloc de la cerimònia es farà una roda de premsa per anunciar els guanyadors i s'emetran programes especials amb els actors i actrius que s'hagin emportat les distincions.

Zapatero acepta la invitación de Losantos para ir a la COPE

2007-12-28T22:06:00.000+01:00

Lo que parecía imposible se ha cumplido. El Presidente de Gobierno ha aceptado la invitación de Federico Jiménez Losantos para ir a los micrófonos de la COPE. Falta definir la fecha, pero desde Moncloa ya ha llegado la confirmación de que Zapatero estará en La Mañana respondiendo las preguntas de Losantos y su equipo, dejando la lado las diferencias que separa a Federico de ZP. Parece que el nuevo año traerá nuevos aires y dejará de lado la crispación política que ha marcado la actualidad durante los últimos cursos Fin de año y nuevos propósitos. La COPE ha decidido dar un paso adelante e invitar a José Luis Rodríguez Zapatero a La Mañana. Lo sorprendente es que en Moncloa han aceptado y sólo falta definir la fecha en que se realizará la entrevista. Con esto, Losantos, se enfrentará cara a cara con el personaje que más ha criticado durante los últimos tres años y de quien incluso ha llegado a pedir su dimisión en varias ocasiones. En Moncloa ven esta visita como una forma más de demostrar la pluralidad del Gobierno.
Según hemos sabido, la entrevista será en un tono conciliador y sin crispación, algo que ha sido asumido desde el equipo de La Mañana ¿Los temas? Pues los de siempre. Campaña electoral, política territorial, terrorismo, vivienda, precios, etc. Eso sí, todo en todo pausado y calmado, sin interpelaciones violentas ni disputas. Veremos si Losantos podrá contenerse o por el contrario enfrascarse en discusiones con José Luis Rodríguez Zapatero.

Us he penjat la llufa! Jejeje!!! Feliç dia dels Sants Innocents!!! (O el que queda d'ell)

Font: www.prnoticias.es

Neix http://rubens-world.blogspot.com!!!

2007-12-28T09:51:00.000+01:00

Salutacions!

Acabo de registrar aquest compte del Blogspot, una nova finestreta des d'on podré anar fent un recull de les meves històries, anècdotes, curiositats i fer-vos partíceps.

Estic molt il·lusionat i espero anar millorant de mica en mica ja que, alguns dels vostres blogs estan força elaborats.

Aquests dies podríem posar allò de "En obras", o bé "Emissió en proves", jajaja!!!, ja que durant aquestes vacances de Nadal aniré ajustant continguts i decidint "posts".

Espero que visiteu força aquest espai i bon dia dels Sants Innocents!

*\*\ RuBeN's wOrLd /*/*

Juliol? Eivissa!

Gener...

Sexualidad 2.0

Mudances....

Una carrera de fons, una aturada forçosa

Preparant La Passió 2010...

Ui, quin fred!

BONES FESTES

Unes imatges del mes de novembre...

Les reflexions de ser mestre

Depressió vacacional... o post-vacacional?

L’experiència OT: una altra manera de viure un concert

Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar

Anàlisi en clau d'humor... o no! jajaja!!!

Ryanair estudia cobrar als passatgers més d'un euro per fer servir els vàters

Innocents!!! Era una broooomaaaaa! Sembla que no conegueu l'amo de Ryanair!

La idea de cobrar per usar els vàters dels avions de Ryanair era "una broma"

Tornar a la crua realitat...

La història de la Vella Quaresma

La premsa gratuïta: l'altra damnificada de la crisi...

Pregó de Carnaval de S. M. el Rei Robustià

Es traspassa o es ven. Raó aquí

Nostàlgia...

Germinació de llavors de llenties a 3r

Oye, me lo quitan de las manoooossssss... XD

Resum de les últimes setmanes

Cases grans o cases petites? Pisos o xalets?

NaDaL a ReUs 2o08

Aquest és el meu ambient de treball...

QUÈ VEUEN ELS PRESENTADORS DEL TELEDIARIO DAVANT SEU?...

Noche de verano

Paraigües...

Els espais de socialització a internet

L'auge dels blocs... I ara, de caixeres!

El repte continua...

Descobrim marques...

I ara... Teatre!

A tú, que ets mestre o valores la nostra tasca dins l'esgraó social

Gràcies!

Girona IV: Un dia a Breda!

Girona III: Dimecres 20-8-08

Segon capítol de les mini-vacances

Capítol I

Adéu a l'edifici de la Fira i hola al Centre d'Oci

Un dia amb els "mañicos"...

¡¡¡ INUNDATION'S AFTERNOON !!! :D

Fuegos artificiales a pie de playa

Excursió estiuenca als Gorgs de Siurana

No tenim calor... Ah! Deu ser perquè ens hem banyat!

Pels mestres que estem en contra que els alumnes ho vegin...

Recomanació literària

Avance Oscar 2008: Las películas que no te debes perder

Erradiquem Raw, SmackDown, Pressing Catch... de Youtube

Imatges recents i del període carnavalenc

cArNaVaL, cArNaVaL :( :)

PARA EMPEZAR... ¿QUÉ ES UN CÓMIC?

La televisió americana NBC cancel·la la gala dels Globus d'Or pel boicot dels artistes

Zapatero acepta la invitación de Losantos para ir a la COPE

Neix http://rubens-world.blogspot.com!!!

\\ RuBeN's wOrLd //